L'origen i les primeres etapes de l'evolució dels pterosaures, uns rèptils voladors que van dominar el cel durant uns 150 milions d'anys coincidint amb l'era dels dinosaures, ha estat un tema de gran interès científic des del descobriment dels primers fòssils d’aquest grup durant la segona meitat de segle XVIII. Quan els pterosaures apareixen en el registre fòssil ja estan completament adaptats per al vol i són anatòmicament molt diferents a qualsevol altre grup conegut de rèptils. Més recentment s'ha considerat que els pterosaures estan estretament relacionats amb els dinosaures dins de el grup més ampli dels arcosaures (que inclou els cocodrils i aus actuals, i els seus parents extints), però aquesta afirmació no ha estat acceptada unànimement. A més, l'origen i l'evolució del seu vol autopropulsat segueix sent un misteri. Així, l'origen dels pterosaures i la identificació dels seus parents més propers és un dels grans enigmes de la paleontologia durant els últims 200 anys.

En un recent article publicat a Nature, un equip internacional aporta proves concloents que el llinatge més proper als pterosaures són els lagerpètids, un grup poc conegut entre els precursors dels dinosaures, que van viure a l'antic supercontinent Pangea durant el Triàsic, fa entre 237 i 210 milions d'anys. Els lagerpètids es coneixien principalment per restes fòssils del maluc i de les extremitats posteriors, però troballes recents d'un crani i de restes de les seves potes anteriors han confirmat la seva semblança anatòmic amb els pterosaures. A més, gràcies a imatges obtingudes mitjançant microtomografia computada s’ha reconstruït l'anatomia del seu sistema nerviós i sensorial. El cervell i l'oïda interna de pterosaures i lagerpètids són semblants, el que suggereix que algunes de les especialitzacions dels sistemes sensorials dels pterosaures van evolucionar abans que la seva capacitat de volar. Aquesta anatomia suggereix que els lagerpètids tenien un bon sentit d'equilibri, el que indica que probablement eren animals àgils.

Vèrtebres del tronc i la cua, cintura pèlvica i extremitats  posteriors d'un espècimen parcialment preparat del lagerpètid Lagerpeton de la formació triàsica de Chañares al Nord-oest d'Argentina. (Martín Ezcurra)

Aquest estudi és el resultat de l'esforç d'un equip internacional que ha combinat tècniques de darrera generació amb estudis tradicionals. És un bon exemple de com la ciència moderna pot fer llum sobre qüestions que han intrigat els paleontòlegs durant segles", afirma Martín D. Ezcurra (CONICET – Museo Argentino de Ciencias Naturales "Bernardino Rivadavia"), primer signant de l'estudi. Les relacions evolutives descrites en l'article dibuixen un nou paradigma per comprendre l'origen dels pterosaures, proporcionant un marc teòric completament nou per a l'estudi de l'origen d'aquests animals i la seva capacitat de volar. Per exemple, si bé els lagerpètids estableixen la condició ancestral per als orígens dels pterosaures, encara no presenten algunes de les característiques clau dels pterosaures, inclosa la més destacada de totes: les ales. En absència d'informació sobre l'anatomia dels lagerpètids, es requeriria una evolució molt ràpida per explicar l'origen dels pterosaures. En canvi, si com suggereix l'estudi se situa als lagerpètids com a precursors d'aquests, els pterosaures no van evolucionar més ràpid que altres importants grups de rèptils en l'adquisició del seu inusual pla corporal.

S'han proposat dos models per a l'evolució primerenca dels pterosaures: o es van originar a principis del Triàsic o fins i tot al Permià (fa més de 250 milions d'anys) i van tenir una llarga història evolutiva que no va deixar cap rastre en el registre fòssil (el model 'Ice Berg') o bé es van originar en una data pròxima a la seva aparició en el registre fòssil i es van expandir i diferenciar ràpidament (el model del "Big Bang"). "Les estretes relacions amb els lagerpètids donen suport al Model 'Big Bang'", afirma l'especialista en pterosaures Fabio M. Dalla Vecchia (Grup de Recerca d'Ecosistemes de Dinosaures, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Recreació d’un esquelet complet d’un lagerpètid

Els lagerpètids van aparèixer en el registre fòssil fa uns 237 milions d'anys, quan els continents es van fusionar en una sola massa de terra anomenada Pangea. Durant el Triàsic, la Terra era molt més càlida, amb alts nivells de CO2 a l'atmosfera (4 - 8 vegades els nivells actuals) i no hi havia casquets polars. La majoria de les espècies de lagerpètids conegudes són relativament petites (de 10 centímetres 1 metre de llarg, i un pes aproximat d'entre 0,5 i 5 kg.). Alguns lagerpètids tenien dents especialitzades en forma de llapis i amb tres cúspides, probablement per caçar insectes. L'anatomia de les urpes anteriors indica que els lagerpètids usaven les potes davanteres no només per caminar sobre el terra, sinó també per enfilar-se, esgarrapar i/o caçar), un comportament que contrasta amb els animals que són quadrúpedes obligats.

Imatge principal:  Recreació de l’aspecte en vida del lagerpetid del Triàsic Ixalerpeton. (Rodolfo Nogueira)

Article original: Ezcurra, M. D., Dalla Vecchia, F. M., Agnolin, F. L., Nesbitt, S. J., Bronzati, M., Martinelli, A. G., da Silva, L. R., Cabreira, S. F., Gentil, A. R., Smith, N. D., Novas, F. E., Evers, S. W., Irmis, R. B., Benson, R., Stocker, M. R., Turner, A. H., Langer, M. C., & Egli, F. B. (2020). Enigmatic dinosaur precursors bridge the gap to the origin of Pterosauria. Nature. DOI: 10.1038/s41586-020-3011-4