L’estudi publicat a Scientific Reports per un equip internacional format per personal investigador de la Universidade Federal do Espírito Santo (Brasil), el Museu Nacional de la Universidade Federal do Rio de Janeiro (Brasil), l’Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart (Alemanya), la Universidade Federal do Estado do Rio de Janeiro (Brasil) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu amb detall les cavitats internes dels ossos de la columna vertebral dels grans pterosaures gràcies a imatges de tomografia computada. La presència de càmeres d’aire en l’esquelet postcranial va ser una adaptació clau que va permetre el vol d’aquest grup d’animals de grans dimensions.
Un nou estudi a Nature revela que els pterosaures (rèptils voladors) estan més estretament relacionats amb els lagerpètids -un antic grup de petits rèptils que van viure entre fa 237 i 210 fa milions d'anys- que amb qualsevol altre grup conegut del regne animal. El recent descobriment a Amèrica i Madagascar de noves restes fòssils d'un crani, mandíbula i extremitat anterior de lagerpètid omple un buit crític en el registre fòssil entre els pterosaures i altres rèptils. El cervell i oïda interna dels pterosaures i els lagerpètids són semblants i això suggereix que algunes de les especialitzacions dels sistemes sensorials dels pterosaures van evolucionar abans que la seva capacitat de volar.
El nou estudi encapçalat per Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) aporta un nou enfocament en la comprensió dels anhangüèrids, un llinatge de grans pterosaures dentats. Aquest grup d’enormes rèptils voladors es caracteritzava per les seves crestes en forma de mitja lluna sobre els seus allargats becs. La recerca ha estat publicada a Acta Paleontologica Polonica.
Keresdrakon vilsoni es el nom científic de la nova espècie de rèptil volador que ha estat descrita en un article publicat aquest agost a la revista de l'Acadèmia Brasilera de Ciències. El fòssil prové de la conca sedimentària de Paranà, al sud del Brasil. En aquesta zona s’havien descrit anteriorment diverses espècies de rèptils com el pterosaure Caiuajara dobruskii , el llangardaix Gueragama sulamericana i el dinosaure Vespersaurus paranaensis. L’investigador associat a l’ICP, Borja Holgado, ha participat en la investigació.
An international team led by Borja Holgado, associate researcher at the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) in collaboration with Aragosaurus-IUCA research group from the Universidad de Zaragoza, has described a new species of flying reptile, Iberodactylus andreui. It is a 4 m wingspan piscivorous pterosaur which lived in what is today the province of Teruel (Aragon, Spain) 125 million years ago. Is the third and the largest one species of pterosaur described in the Iberian Peninsula.
Un equip internacional encapçalat per Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb la participació del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, ha descrit la nova espècie de rèptil volador Iberodactylus andreui. Es tracta d’un pterosaure piscívor d’uns 4 metres d’envergadura que va viure a l’actual província de Terol fa uns 125 milions d’anys. Es la tercera i més gran espècie d’aquest grup que es descriu a la península Ibèrica.
An international team of paleontologists including Fabio M. Dalla Vecchia, associated researcher at the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) and a renowned pterosaur specialists, have described the over 200-million-year-old new species Caelestiventus hanseni. Triassic pterosaurs remains are extremely rare and mostly flattened by crushing but the fossils recovered in Utah are preserved in three dimensions and include most of the skull and a wing phalanx.
