Els eòmids són una família extinta de rosegadors petits i mitjans que es creu que estan emparentats amb les actuals rates cangur (heteròmids) o els gòfers (geòmids). Es creu que ocupaven nínxols ecològics semblants als dels lirons actuals. Malgrat que de la majoria d’espècies només s’han recuperat dents o fragments de les mandíbules, hi ha alguns exemplars fòssils excepcionalment ben conservats que revelen que tenien múltiples adaptacions. Així, es coneixen formes terrestres, grimpadores i fins hi tot una espècie (Eomys quercyi) que presentava patagi, una estructura membranosa que hauria permès planar entre els arbres, tal com ho fan els esquirols voladors avui dia.

Ara, un article publicat a la revista Fossil Imprint encapçalat per Yuri Kimura, investigadora del Museu Nacional de Natura i Ciència del Japó i associada a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb la participació d’Isaac Casanovas (ICP) analitza la diversitat d’aquests rosegadors a l’Àsia. La recerca ha identificat 22 espècies diferents de fa entre 36 i 7 milions d’anys i que inclouen 7 gèneres endèmics, és a dir, que només es coneixen en aquest continent.

“Un dels aspectes interessants de la recerca és l’extraordinària diversitat de formes que trobem d’aquest grup en el registre fòssil asiàtic”, explica Casanovas. Els eòmids s’haurien originat a Nord-Amèrica durant l’Eocè mitjà (fa entre 48 i 38 milions d’anys), posteriorment s’haurien dispersat per Àsia i finalment per Europa.

L’estudi mostra que a l’Àsia els eòmids es van diversificar coincidint amb les temperatures càlides d’inicis del Miocè. Seguidament, el descens progressiu de la temperatura global va afavorir l’expansió de les praderies i deserts a les zones de l’interior del continent i, en el decurs del Miocè, aquest grup va quedar arraconat als boscos tropicals que encara existeixen al sud-est de Xina. “La història evolutiva dels eòmids és una història d’èxit. Van aparèixer fa uns 43 milions d’anys i els darrers van viure a Europa fins fa poc més d’un milió d’anys, un lapse de temps llarguíssim!”, explica Casanovas. Per comparació, rates i ratolins es van originar fa només uns 20 milions d’anys.

Els canvis climàtics de finals del Neogen a poc a poc van dur a l’extinció els eòmids arreu del món, quan una disminució global de les temperatures va provocar l’expansió de les praderies i la disminució dels boscos en els que vivien. “Primer es van extingir a Nord-Amèrica i a Àsia mentre que a Europa van desaparèixer fa tot just dos milions d’anys, probablement perquè al nord del continent els boscos on vivien van desaparèixer més tard”, comenta l’investigador.

Fotografies i imatges 3D de diverses dents de l'eòmid Japaenomys

Isaac Casanovas col·labora amb Yuri Kimura des de ja fa alguns anys. Fruit d’aquest treball conjunt, al 2019 van descriure un nou gènere endèmic d’eòmid del Miocè del Japó, Japaneomys, d’uns 18 milions d’antiguitat. La recerca va ser publicada a Acta Palaeontologica Polonica.

Imatge principal: recreació del eòmid volador Eomys quercy. ©N Tamura / CC BY 3.0

Articles originals:

• Kimura, Y., Casanovas-Vilar, I., Maridet, O., Kalthoff, D., Mörs, T., Tomida, Y.  (2020). The Eomyidae in Asia: Biogeography, diversity and dispersals. Fossil Imprint. 76. 181-200. DOI: 10.37520/fi.2020.012
• Kimura, Y., Tomida, Y., Kalthoff, D. C., Casanovas-Vilar, I., & Mörs, T. (2019). A new endemic genus of eomyid rodents from the early Miocene of Japan. Acta Palaeontologica Polonica, 64, 303-312. DOI: 10.4202/app.00558.2018