A study led by ICP researchers analyzes the morphology of the radius (one of the two forearm bones) of the pliopithecoid primate Pliobates cataloniae, from the Miocene of the Iberian Peninsula, and evaluates its implications for locomotor evolution in apes.

Un estudio liderado por personal investigador del ICP analiza la morfología del radio (uno de los dos huesos del antebrazo) del primate pliopitecoideo Pliobates cataloniae, del Mioceno de la Península Ibérica, y evalúa sus implicaciones para la evolución de la locomoción en los antropomorfos.

Un estudi liderat per personal investigador de l’ICP analitza la morfologia del radi (un dels dos ossos de l’avantbraç) del primat pliopitecoïdeu Pliobates cataloniae, del Miocè de la península Ibèrica, i n’avalua les implicacions per a l’evolució de la locomoció en els antropomorfs.

Un equip internacional de recerca ha donat a conèixer un esquelet excepcionalment ben conservat d’Homo habilis, amb una antiguitat de més de 2 milions d’anys. El fòssil, designat com a KNM-ER 64061, va ser recuperat a East Turkana, al nord de Kenya, i constitueix l’evidència postcranial més completa d’Homo habilis coneguda a dia d’avui. Aquesta troballa, publicada a The Anatomical Record, ha estat possible gràcies a la col·laboració entre institucions capdavanteres, incloent-hi l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), i aporta evidències clau per comprendre la biologia i l’evolució dels primers humans.

Un article publicat a Science per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del NYIT College of Osteopathic Medicine revela que molts dels postulats actuals sobre l’evolució humana no són compatibles amb les evidències que proporciona el registre fòssil.

Un estudi a PNAS liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza la relació de parentiu entre dos grans primats antropomorfs del Miocè (Hispanopithecus i Rudapithecus) a partir de la morfologia dels canals semicirculars de la seva orella interna. Aquesta estructura anatòmica es molt informativa de cara a reconstruir el parentiu entre les espècies de primats fòssils i confirma que els dos gèneres d'homínids són diferents, i molt similars als ximpanzés i als bonobos actuals. Aquests haurien conservat en gran mesura la forma ancestral mentre que els orangutans s'haurien allunyat d'ella més que els altres antropomorfs.

Un equip de recerca encapçalat per la Universitat de Copenhaguen en col·laboració amb el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH-ICTS), així com d'altres institucions incloent l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha aconseguit recuperar un dels conjunts de dades genètiques més antic a data d’avui. La seqüenciació de les proteïnes de l’esmalt dental de fa 800.000 anys d’Homo antecessor ha permès determinar la seva posició en l’arbre genealògic humà. La recerca ha estat publicada a Nature i confirma el potencial de la paleoproteòmica en l’estudi de l’evolució.

Un estudi liderat per la Universitat de Copenhaguen amb la participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha analitzat les proteïnes contingudes en una molar fòssil del primat extint Gigantopithecus. Es tracta de l'evidència molecular més antiga d’un hominoïdeu i ha permès reconstruir la seva història evolutiva. La recerca ha estat publicada avui a la revista Nature.