L’anàlisi paleoproteòmic de l’esmalt d’Homo antecessor revela una relació estreta entre aquesta espècie, els neandertals, els humans moderns i els denissovans. “Els nostres resultats donen suport a la hipòtesi que Homo antecessor era un grup germà del conjunt d'homínids que incloïa Homo sapiens, Homo neanderthalensis i denissovans, i hem de suposar que els arbres filogenètics que hem obtingut descriuen correctament les relacions de parentiu entre aquests grups d'homínids", afirma Frido Welker, investigador postdoctoral en el Globe Institute de la Universitat de Copenhaguen i primer autor de l'article.

Els fòssils analitzats en l’estudi van ser trobats el 1994 per l'equip dirigit per Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell en el nivell estratigràfic TD6 del jaciment de la Gran Dolina de la serra d'Atapuerca, a Burgos. Les observacions inicials van portar a concloure que Homo antecessor va ser l'últim avantpassat comú dels neandertals i els humans moderns, una conclusió basada en la morfologia dels fòssils.

Mitjançant l'ús d'una tècnica anomenada espectrometria de masses, l'equip de recerca de la Facultat de Ciències Mèdiques i de la Salut de la Universitat de Copenhaguen va seqüenciar proteïnes antigues de l'esmalt dental. Aquest mètode permet recuperar evidències moleculars per a reconstruir l'evolució dels de les espècies allà on les tècniques de seqüenciació de ADN no arriben. “Molt del que sabem fins ara es basa en els resultats de l'anàlisi d'ADN antic o en observacions de la forma i l'estructura física dels fòssils. A causa de la degradació química de l'ADN al llarg del temps, el material genètic humà més antic recuperat fins avui amb prou feines supera els 400,000 anys”, explica Enrico Cappellini, professor associat del Globe Institute, Universitat de Copenhaguen, i responsable principal del grup de recerca. 

"La recuperació de mostres moleculars de fòssils molt antics combinada amb les noves tècniques computacionals ha suposat una revolució en la manera d'entendre la relació d'espècies que ja no estan entre nosaltres. Molts investigadors d'aquest estudi estem involucrats en la xarxa PUSHH, i els propers anys prometen ser fascinants", comenta Tomàs Marquès-Bonet, director de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-Universitat Pompeu Fabra) i investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

PUSHH és l’acrònim de “Palaeoproteomics to Unleash Studies on Human History” i consisteix en una xarxa finançada per la Unió Europea centrada en l’estudi paleoproteòmic del llinatge humà. L'ICP participa en aquesta xarxa com a organització associada a través de tres caps de grups de recerca (David Alba, Salvador Moyà-Solà i Josep Fortuny). Un dels objectius de la participació de l'ICP en aquest projecte és intentar recuperar proteïnes d'alguns dels primats del Miocè que s'han descrit a partir del registre fòssil català.

Article original: F. Welker et.al.  The dental proteome of Homo antecessor. Nature; Abril 2020. DOI: https://doi.org/10.1038/s41586-020-2153-8

Notícies relacionades:

- ETN PUSHH: Paleoproteòmica per estudiar l'evolució del llinatge humà

- L’evolució de Gigantopithecus descoberta en el seu esmalt dental