A la gola d'un tità: les mandíbules dels llangardaixos gegants canaris a estudi

Exemplar juvenil de l'espècie de llangardaix de Gran Canària Gallotia stehlini Exemplar juvenil de l'espècie de llangardaix de Gran Canària Gallotia stehlini Foto: Juan Emilio (sota llicència CC-BY-SA-2.0)

Exemplar juvenil de l'espècie de llangardaix de Gran Canària Gallotia stehlini.  Foto: Juan Emilio (sota llicència CC-BY-SA-2.0)Un equip internacional analitza l'anatomia mandibular de cinc espècies canàries de llangardaix gegant. L'estudi osteològic en 3D contribueix a conèixer l'evolució i la distribució del gènere Gallotia, les espècies del qual estan en perill d'extinció. La investigació ha estat publicada a la revista Historical Biology.

A les Canàries existeixen actualment només quatre espècies de llangardaix gegant que pertanyen al gènere Gallotia, però fa entre 2.6 milions d'anys i 800.000 anys i va viure una cinquena espècie, Gallotia goliath, tal com revela el registre fòssil de les illes. Amb l'arribada dels primers humans a les Canàries fa uns 2.500 anys va començar un procés dràstic d'extinció, que es va accentuar amb la colonització dels europeus fa uns 600 anys amb l'entrada massiva de gats, gossos i herbívors que van fer disminuir ràpidament les poblacions de llangardaixos gegants. Malgrat els nombrosos estudis sobre els aspectes biològics d'aquest gènere endèmic de les illes les espècies actuals de les quals estan en perill d'extinció, el coneixement de la seva anatomia és escàs.

Ara, un estudi descriu i compara els ossos que componen les mandíbules d'aquests llangardaixos gegants de les Illes Canàries. Amb el suport de microtomografies de raigs X realitzades a diferents espècimens s'han creat models 3D de les mandíbules que ha permès analitzar els diferents ossos mantenint la seva disposició anatòmica. Aquests models permetran en un futur realitzar estudis de biomecànica computacional per poder aprofundir en l'ecologia alimentària d'aquests llangardaixos.

Models 3D de les mandíbules de les espècies actuals (AB i EF, G. bravoana amb un adult i un juvenil; CB, G. intermèdia adult; GH, G. stehlini adult; IJ, G. simonyi adult i extinta (KL, G .goliath) Models 3D de les mandíbules de les espècies actuals (AB i EF, G. bravoana amb un adult i un juvenil; CB, G. intermèdia adult; GH, G. stehlini adult; IJ, G. simonyi adult i extinta (KL, G .goliath)

L'equip multidisciplinar format per membres dels grups de recerca Estudio de la Fauna Fósil y Actual de Canarias de la Universitat de La Laguna, així com Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (Argentina) i de l'ICTP - International Centre for Theoretical Physics de Trieste (Itàlia) ha analitzat mandíbules de les cinc espècies que inclou el gènere Gallotia .

“Conèixer amb detall l'anatomia de les mandíbules de les diferents espècies actuals i extintes de llangardaix gegant ens permetrà identificar amb més precisió l'espècie a què pertanyen les restes que trobem, i això es essencial per entendre l'evolució d'aquest gènere al llarg del temps”, explica Sara Pérez-Martín, investigadora que lidera l'estudi. Les dades obtingudes també permetran analitzar les diferències entre individus de la mateixa espècie degudes, per exemple, a l'ontogènia, és a dir, al seu estadi de desenvolupament.

L'estudi inclou les primeres descripcions osteològiques de la mandíbula del Llangardaix Gegant de La Gomera (Gallotia bravoana) i el Llangardaix Gegant de Tenerife (Gallotia intermèdia) . L'estudi realitzat és fonamental no només per comprendre l'evolució d'aquest gènere al llarg del temps, sinó també per conèixer-ne la distribució i els patrons migratoris, unes dades molt necessàries per a la gestió de la preservació de les poblacions actuals. La investigació ha estat publicada a la revista científica internacional Historical Biology .

Les cinc espècies gegants que registra el gènere Gallotia per ordre de mida són: Gallotia goliath, espècie fòssil de les illes de Tenerife i El Hierro i la més gran de totes; i les espècies vives: Llangardaix Gegant de Gran Canària (Gallotia stehlini); Llangardaix Gegant de El Hierro (Gallotia simonyi); Llangardaix Gegant de la Gomera (Gallotia bravoana) ; i Llangardaix Gegant de Tenerife (Gallotia intermèdia).

Aquesta investigació s'ha desenvolupat gràcies als projectes de recerca Gallotia 3D (ProID2017010136) finançat pel Govern de les Canàries i el projecte PID2020-117118GB-I00 finançat per la Agencia Estatal de Investigación i compta amb el suport del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

Imatge principal: Exemplar juvenil de l'espècie de llangardaix de Gran Canària Gallotia stehlini. Foto: Juan Emilio (sota llicència CC-BY-SA-2.0)

Article original:

  • Pérez-Martín, S., Fortuny, J., Bernardini, F., Creuat-Caballero, P., & Castell Ruiz, C. (2022). In the jaws of a titan: 3D comparative anatomy of the mandibles of the Canary giant lizards (Gallotiinae: Gallotia). Historical Biology . DOI: 1080/08912963.2022.2077107
Last modified on Tuesday, 14 June 2022 08:44
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex