Els gecos són un grup de rèptils majoritàriament carnívors que inclou espècies de mida petita a mitjana que viuen en climes temperats i tropicals de tot el món. A Europa, els més coneguts són els dragons o dragonets que entren freqüentment a les cases o podem veure arrapats a parets verticals prop de llocs il·luminats a la recerca d'aliment. Tot i algunes creences populars, són totalment inofensius i contribueixen al control d'insectes.

La història evolutiva d'aquest grup, en canvi, sí que ha estat envoltada d’un cert misteri. Malgrat que es tracta d'un llinatge molt antic i divers, l'escassetat de fòssils trobats dificulta la reconstrucció del camí que van seguir fins a arribar als nostres dies. Gràcies a un nou estudi, ara sabem que estan presents a Europa des de fa almenys 47 milions d'anys, en l'època que es coneix com a Eocè i que va seguir a la gran extinció que va acabar amb els dinosaures no avians.

L'estudi dut a terme per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Martin Luther University posa llum a la seva història evolutiva a partir d'un crani fòssil extremadament ben conservat trobat l'any 1933 al jaciment alemany de Geiseltal. Sorprenentment, aquest fòssil mai no havia estat estudiat en detall fins ara i ha permès descriure la nova espècie Geiseleptes delfinoi .

Els investigadors han batejat la nova espècie en homenatge al professor Massimo Delfino, un dels grans paleoherpetòlegs (la branca de la paleontologia que estudia rèptils i amfibis) d'Europa. Delfino és professor a la Università degli Studi di Torino i investigador associat a l'ICP. Amb els seus treballs a Europa, Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia, ha contribuït enormement al coneixement dels amfibis i rèptils extints i actuals i ha inspirat moltes altres persones a investigar en aquest mateix camp.

Crani original de G. delfinoi (esquerra) i imatge de tomografia computaritzada (dreta) que ha permès estudiar-ho detalladament

La nova espècie és el representant més antic conegut del llinatge del geco europeu (Euleptes europaea ) actual que viu a algunes illes mediterrànies com Còrsega o Sardenya i en alguns punts de França i Itàlia. "Un dels aspectes interessants del nostre estudi és que confirma la presència de gecos a Europa des de fa almenys uns 50 milions d'anys", explica Andrea Villa, investigador Juan de la Cierva de l'ICP. Es creu que el llinatge d'aquests gecos es va originar a l'Àfrica fa més de 100 milions d'anys i després es van distribuir per Europa.

Aquesta llarga història evolutiva és una mostra de la gran capacitat d'adaptació d'aquest grup de rèptils, que ha sobreviscut als canvis climàtics anteriors al nostre planeta. "Tot i així, l'anterior canvi climàtic va ocórrer al llarg de 10 milions d'anys, el problema amb l'actual és que és molt més ràpid i és una incògnita si els gecos s'hi podran adaptar", diu Villa.

Els investigadors creuen que la nova espècie era també d'hàbits nocturns , com la majoria de gecos actuals.

A més d'Andrea Villa, l'equip de recerca inclou Oliver Wings (Martin Luther University ) i Márton Rabi (Martin Luther University i University of Tübingen). La troballa ha estat publicada a la revista Papers in Palaeontology .

Imatge principal: Recreació de l'aspecte a vida de la nova espècie Geiseleptes delfinoi. Imatge: Márton Szábo / Institut Geològic i Geofísic d'Hongria ©

Article original:

• Villa A., Wings O., Rabi M. (2022). A new gecko (Squamata, Gekkota) from the Eocene of Geiseltal (Germany) implies long-term persistence of European Sphaerodactylidae. Papers in Palaeontology, e1434. DOI: 1002/spp2.1434