Al març de 2020 es va descriure la nova espècie Oculudentavis khaungraae en un article a la revista Nature a partir d'un petit crani de 99 milions d'anys d'antiguitat atrapat en una pedra d'ambre de Myanmar. La seva mandíbula allargada, els seus grans ulls i la seva caixa cranial curta i voltada van fer creure a l'equip investigador que es trobaven davant del dinosaure avià més petit que s’havia trobat mai, d'una mida semblant al colibrí més petit conegut. L'equip va concloure que aquesta petita criatura suposadament voladora estava remotament emparentada amb la famosa au extinta Archaeopteryx. Però després de la seva publicació, alguns experts externs es van mostrar escèptics sobre la identitat de l'animal i ràpidament es van dur a terme estudis que qüestionaven aquesta interpretació. L'evidència definitiva havia d’arribar al cap de poc temps en la forma d'un segon espècimen extraordinàriament ben conservat.

Al 2019, Arnau Bolet, investigador ‘Juan de la Cierva’ a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), conjuntament amb Juan Daza (Sam Houston State University), Edward Stanley (Florida Museum of Natural History), Susan Evans (University College London) i altres col·legues de diferents parts del món, havien començat a treballar amb un espècimen fòssil que procedia de la mateixa mina. Setmanes abans, Adolf Peretti havia contactat amb Juan Daza per mostrar-li una gran varietat de fòssils en ambre i un d'ells incloïa un crani i algunes parts de l'esquelet: un petit fragment de la columna vertebral i de la cintura escapular. L'equip investigador estava entusiasmat perquè el fòssil mostrava algunes característiques morfològiques que no havien vist mai abans.

El fòssil d'Oculudentavis naga inclòs en ambre (Foto d’Adolf Peretti / Peretti Museum Foundation)

"L'espècimen ens va desconcertar a tots al començament perquè si es tractava d'un llangardaix aquell era molt i molt estrany!",  diu Bolet. Alguns mesos després van conèixer en un una trobada científica l’existència de l’holotip d’Oculudentavis. Això els va permetre acabar el seu estudi i concloure que tots dos espècimens podien considerar sense cap mena de dubte com a membres del mateix gènere de llangardaix. Finalment, al juliol, l'article que havia descrit Oculudentavis khaungraae com una au va ser retirat pels seus autors, de manera que la nova espècie es va esvair. Si mes no, com a ocell.

L'estudi d’aquest segon espècimen va permetre descriure la nova espècie Oculudentavis naga, un homenatge als ‘Naga’, diversos grups ètnics nadius de nord-est de l'Índia i al nord-oest de Myanmar. Tots dos fòssils (els holotips d'O. naga i O. khaungraae) van ser segmentats digitalment mitjançant un escàner de microtomografía computada per obtenir imatges detallades de cada un dels ossos individuals i per estudiar millor les diferències entre ells. L'estudi ha estat publicat avui a la revista Current Biology.

"En el moment en què vam obtenir les primeres imatges tomogràfiques vam començar una pluja d'idees sobre de quin animal podia tractar-se", explica Juan Daza, professor assistent de ciències biològiques a la Sam Houston State University. "Al final, l'estudi detallat i les nostres anàlisis ens van ajudar a aclarir la seva posició". L'equip també va determinar que tots dos cranis s'havien deformat durant el procés de fossilització. El morro d'O. khaungraae s'havia estretat i recordava el bec d'una au, mentre que el crani d'O. naga s'havia comprimit. Aquestes deformacions reforçaven les característiques aviàries d'un dels cranis i les reptilianes de l'altre. "Imagina que pessiguem el nas d'un llangardaix de manera que adquireix una forma triangular. S’assemblaria molt al d’un ocell!", comenta el coautor de l’estudi Edward Stanley, director del Florida Museum of Natural History's Digital Discovery and Dissemination Laboratory.

Comparació dels dos espècimens d’ Oculudentavis (O. naga, dreta y O. khaungraae, esquerra).

"Hem conclòs que tots dos espècimens són prou semblants com per pertànyer al mateix gènere, Oculudentavis, però presenten una sèrie de diferències que suggereixen que es tracta d'espècies diferents", explica Bolet. Oculudentavis es distingeix d'altres llangardaixos per diferents trets, com el morro amb una cresta afuada, les mandíbules molt llargues formades per una porció dentària llarga i postdentaria molt curta, o la configuració del paladar. Aquestes i altres característiques morfològiques el converteixen en un llangardaix d'aspecte estrany, però algunes característiques clau com el tipus d'implantació de les dents, la forma de l'os escamós o la forma com la mandíbula inferior s'articula amb el crani, són evidències suficients per identificar-lo com a tal.

Amb tota aquesta informació, l'equip investigador ha pogut concloure que Oculudentavis no era un ocell i que la seva semblança amb les aus era a causa de la convergència en les proporcions del crani, és a dir que "malgrat el seu crani voltat i el seu llarg i afinat morro, en realitat no presenta cap caràcter físic que sustenti la idea d'una relació pròxima amb les aus", diu Susan Evans, coautora de l'estudi i Professora de Morfologia i Paleontologia de Vertebrats del University College London.

L'espècimen d’ Oculudentavis naga mostra una excel·lent preservació d'ossos i teixits tous

Si bé els dipòsits d'ambre de Myanmar són un tresor amb fòssils que no es troben en cap altre lloc del món, Daza explica que hi ha un consens entre els paleontòlegs que adquirir ambre birmà de manera ètica és cada vegada més complicat, especialment després que l'exèrcit prengués el control de país al febrer. L'espècimen d'O. naga va ser adquirit seguint les pautes ètiques per a l'ús de l'ambre birmà establertes per la Society of Vertebrate Paleontology i es conserva a la Fundació del Museu Peretti (a Suïssa), mentre que el d'O. khaungraae forma part de la col·lecció del Hupoge Amber Museum (a la Xina).

L'espècimen de Peretti es va comprar a empreses autoritzades que exporten peces d'ambre legalment des de Myanmar, seguint un codi ètic que garanteix que no es van cometre violacions dels drets humans durant la seva extracció i la comercialització i que els diners derivats de les vendes no es van utilitzar per donar suport al conflicte armat. El fòssil té una traçabilitat autenticada, que inclou permisos d'exportació de Myanmar.

Altres coautors de l'estudi són Adolf Peretti (Peretti Museum Foundation, Switzerland), J. Salvador Arias del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET - Fundación Miguel Lillo); Andrej Čerňanský de la Comenius University de Bratislava, a Eslovàquia; Marta Vidal-García de la Calgary University a Canadà; Aaron Bauer de la Villanova University i Joseph Bevitt de l'Australian Nuclear Science and Technology Organisation.

La investigació ha estat finançada per la US National Science Foundation, la Sam Houston State University, la Royal Society, el Ministerio de Ciencia, Inovación y Universidades d'Espanya, el Programa CERCA / Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Educació de la República Eslovaca i l’Acadèmia de Ciències d'Eslovàquia.

Imatge principal. Recreació de l’aspecte en vida de Oculudentavis naga antes de quedar atrapat en resina (obra de Stephanie Abramowicz / Peretti Museum Foundation)

Article original:

• Bolet, A., Stanley, E. L., Daza, J., Arias, S. J., Čerňanský, A., Vidal-García, M., Bauer, M. B., Bevitt, J. J., Peretti, A., Evans, S. E. Unusual morphology in the mid-Cretaceous lizard Oculudentavis. (2021). Current Biology. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cub.2021.05.040