Alessandro Urciuoli, investigador del Grup de Recerca de Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la tesi doctoral on explora la utilitat de la morfologia dels canals semicirculars de l'orella interna com a eina per establir relacions filogenètiques entre els primats catarrins. El seu treball ha estat dirigit per Salvador Moyà-Solà i David M. Alba (ICP).
A PNAS study led by the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analyzed the kinship between two Miocene great apes (Hispanopithecus and Rudapithecus) based on the morphology of their inner ear semicircular canals. This anatomical structure has revealed to be very informative in reconstructing phylogenetic relationships between fossil primate species. The results are in accordance with the distinction of these taxa at a generic level and reinforce their allocation in the Hominidae. Furthermore, the similarities in semicircular canal morphology with extant chimpanzees and bonobos suggest that the latter possibly retained the ancestral condition, while orangutans appear to have derived independently.
Un estudi a PNAS liderat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza la relació de parentiu entre dos grans primats antropomorfs del Miocè (Hispanopithecus i Rudapithecus) a partir de la morfologia dels canals semicirculars de la seva orella interna. Aquesta estructura anatòmica es molt informativa de cara a reconstruir el parentiu entre les espècies de primats fòssils i confirma que els dos gèneres d'homínids són diferents, i molt similars als ximpanzés i als bonobos actuals. Aquests haurien conservat en gran mesura la forma ancestral mentre que els orangutans s'haurien allunyat d'ella més que els altres antropomorfs.
Els canvis en la dieta del remugant Micromeryx, un cérvol mesquer extint que va habitar en les mateixes zones que els hominoïdeus i els pliopitecoïdeus durant el Miocè, ha revelat que aquests primats extints van ocupar hàbitats diferents a Catalunya com a conseqüència de les seves diferents preferències alimentàries i tipus de locomoció. Els canvis en la vegetació provocats per un augment de l'aridesa expliquen perquè aquests dos grups mai van cohabitar. L'estudi ha estat publicat a BMC Biology per personal investigador de la Universitat de Saragossa, l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Universitat Complutense de Madrid.
Sílvia Jovells-Vaqué, investigadora del Grup de Recerca de Paleoecologia i Biocronologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la seva tesi doctoral sobre els rosegadors del Miocè de la conca del Vallès-Penedès. El seu treball, que ha estat dirigit per Isaac Casanovas-Vilar (ICP), ha analitzat més de 1000 restes fòssils d’aquest grup de fa entre 19 i 15 milions d’anys.
Un estudi publicat avui a la revista Scientific Reports descriu l'únic crani ben conservat de l'espècie Crocodylus checchiai. Gràcies a les tècniques de tomografia computada, s'han identificat detalls anatòmics que el situen a la base de l'arbre evolutiu dels cocodrils nord-americans. Alguns exemplars haurien nedat des de l’Àfrica fins a Amèrica durant el Miocè. La recerca ha estat liderada per Massimo Delfino, investigador de la Universitat de Torino i associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Un equip internacional de recerca descriu 27 taxons de peixos elasmobranquis (el grup que inclou els taurons i les rajades) al jaciment de Montañita-Olón (a la costa est de l’Equador). Quatre d’aquestes espècies no havien estat mai descrites a Amèrica del Sud. La recerca també ha reconstruït el paleoambient en el que van viure aquests animals fa uns 23 milions d’anys, un període de transició entre dues èpoques geològiques molt poc conegut al continent americà.
Circamustela peignei és un petit carnívor amb una dentició més especialitzada per consumir carn que altres espècies del seu gènere y època. Els fòssils descrits van ser excavats al jaciment de Batallones (Madrid), tenen una antiguitat de 9 milions d'anys i corresponen a quatre individus dels quals s'han trobat el crani i la mandíbula.
Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de la República Txeca i Eslovàquia descriu les primeres restes del cocodril extint Diplocynodon ratelii procedents de centre d'Europa. Els fòssils apareixien esmentats en un article científic de 1882, però el seu rastre es va perdre fins que una troballa casual a Àustria va permetre analitzar-los. L'estudi, publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, confirma la presència d'aquesta espècie a la República Txeca durant el Miocè. Els investigadors han reconstruït el camí que van recórrer els fòssils.
Un equip d'investigadors espanyols descriu a la revista Geodiversitas les restes de l'últim os panda de la península ibèrica. L'anàlisi de diferents fòssils del jaciment de Las Casiones (Terol) ha revelat la presència del gènere Indarctos, emparentat amb l'actual panda gegant de la Xina, fa uns 6 milions d'anys. Investigacions anteriors van situar també a la península ibèrica el primer representant a Europa del llinatge de l’os panda .
