El registre fòssil d’elasmobranquis de la transició entre l’Oligocè i el Miocè (fa aproximadament uns 23 milions d’anys) del continent americà és poc conegut. Durant aquest període es van produir grans canvis en els ecosistemes marins, quan un gran corredor marí que connectava les zones est i oest del Pacífic central es va tancar. Aquest fenomen geològic va provocar un aïllament de les faunes a una i altra banda d’aquest corredor.
Ara, un article amb participació de Juan Abella, investigador postdoctoral ‘Beatriu de Pinós’ a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu a la revista PeerJ més de 400 restes fòssils d’elasmobranquis excavades a Montañita-Olón, un jaciment que pertany a la formació Dos Bocas, a la costa de l’Equador. Abella va dirigir les campanyes d’excavació a partir de projectes finançats pel govern equatorià. Els fòssils corresponen principalment a dents i espines rostrals (una estructura que presenten alguns peixos en el morro) de 27 taxons diferents, que s’han classificat en gènere i espècie fins allà on ha estat possible.
D’aquests 27 taxons, 19 son nous per al registre d’Equador, 10 per a la part central del Pacífic Oriental i 4 no havien estat mai descrita a Amèrica del Sud. Representa la comunitat més diversa de peixos elasmobranquis del límit Oligocè-Miocè de tota l’Amèrica Tropical.
Imatge 2. El jaciment de Montañita-Olón està ubicat a la formació Dos Bocas, a la costa central de l'Equador
El grup més abundant pertany a l’ordre dels Carcharhiniformes, que estan relacionats amb el tauró camús (Carcharhinus leucas) seguits per l’ordre dels Lamniformes, parents del conegut tauró blanc (Carcharodon carcharias) i el gegant megalodó (Otodus (Carcharocles) megalodon). Els investigadors també han identificat batoids, que correspon al que comunament coneixem com a rajades. En aquesta zona ja s’havien identificat altres restes de vertebrats com dofins i tortugues.
En la recerca, l’equip investigador ha mirat de reconstruir el paleoambient on van viure aquestes espècies. A partir de l’anàlisi del sediment, sembla que es tractava d’una zona poc profunda i protegida. Per una altra banda, en l’estudi s’han aplicat dues tècniques diferents per estimar la paleobatimetria, és a dir, la profunditat a la que vivien les diferents espècies comparant-les amb espècies actuals. El treball conclou que més del 70% vivien en un rang d’entre 100 i 200 metres que correspondria a la part profunda de la plataforma continental.
Article original: Carrillo-Briceño JD, Villafaña JA, De Gracia C, Flores-Alcívar FF, Kindlimann R, Abella J. 2020. Diversity and paleoenvironmental implications of an elasmobranch assemblage from the Oligocene–Miocene boundary of Ecuador. PeerJ 8:e9051 https://doi.org/10.7717/peerj.9051
