La nova espècie ha estat descrita per un equip en el qual participa personal investigador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu Iziko de Sud-àfrica, entre altres institucions. Es tracta d'un carnívor petit que va viure al centre de la península ibèrica fa 9 milions d'anys. Les restes estudiades van ser descoberts en el jaciment de Batallones-3 i 5 a Cerro dels Batallones a Torrejón de Velasco (Madrid).

La descripció de Circamustela peignei ha estat possible gràcies a les restes dentals i cranials de quatre individus. "Inicialment vam pensar que es tractava de restes d'una altra espècie descrita en 1967 gràcies als fòssils de Can Llobateres (Sabadell, Barcelona). No obstant això, les característiques dentals van demostrar que es tractava d'una espècie més primitiva", explica l'investigador de l'MNCN, Jorge Morales. La recerca ha estat publicada a Geodiversitas i ha comptat amb la participació de Juan Abella, investigador 'Beatriu de Pinós' del grup de recerca en Paleobiodiversitat i Filogènia de l'ICP i Alejandro Pérez-Ramos, de la Universitat de Màlaga.

"Aquesta nova espècie de mustèlid de talla similar a la marta o fagina europea, té una dentició més esvelta i esmolada, adaptada a un major consum de carn en comparació amb altres mustèlids similars que van conviure amb ella fa 9 milions d'anys. Aquestes característiques ens permeten inferir que la seva dieta era més especialitzada que la de les martes actuals, que tenen una dieta més àmplia", apunta Alberto Valenciano, investigador del Museu Iziko de Sud-àfrica. La investigació s'ha dut a terme mitjançant l'estudi directe dels fòssils però també utilitzant tècniques no destructives com la tomografia computaritzada de raigs X (micro CT-SCAN), que  permet veure tant l'interior dels ossos, com parts que a primera vista es troben en llocs de difícil accés.

"Aquesta investigació té gran importància perquè completa i augmenta la diversitat de carnívors coneguda en el jaciment de Batallones, de manera que al costat d'altres grans carnívors com tigres dents de sabre, óssos i amficiònids (gossos-ós), que van viure a Madrid de fa 9 milions d'anys, també va existir un conjunt de mitjans i petits carnívors de gran interès format per mofetes, martes, teixons i altres mustèlids, que sense cap mena de dubte donaran noves sorpreses en el futur", aclareix Morales.

El Cerro de Batallones és un dels jaciments més importants del Miocè d'Euràsia, i Àfrica en el qual es troba una gran diversitat en carnívors i altres vertebrats terrestres. Destaca tant pel nombre de fòssils que s'han recuperat en els gairebé trenta anys que es porta estudiant, com per la qualitat i bon estat de conservació dels mateixos. Gràcies a la feina que desenvolupa un equip multidisciplinari de paleontòlegs i geòlegs, aquest jaciment és una finestra excepcional per al coneixement de la fauna que poblava el centre de la península ibèrica fa 9 milions d'anys.

Imatge principal: Vista lateral de crani de Circamustela peignei i imatge de tomografia computaritzada.

Article original: Valenciano A., Pérez-Ramos A., Abella J. y Morales J. (2020) A new hypercarnivorous mustelid (Mammalia, Carnivora, Mustelidae) from Batallones, late Miocene (MN10), Torrejón de Velasco, Madrid, Spain, in Bonis L. de & Werdelin L. (eds), Memorial to Stéphane Peigné: Carnivores (Hyaenodonta and Carnivora) of the Cenozoic. Geodiversitas. DOI: 10.5252/geodiversitas2020v42a8. 

Notícies relacionades:

- El teixó gegant de Batallones