Les xarxes europees de formació (ETN, per les sigles en anglès de European Training Network) inclouen centres públics i privats i estan orientades a la formació d'investigadors altament qualificats en un camp innovador de la ciència. Les ETN són una modalitat de Innovative Training Networks (ITNs), un tipus de accions Marie Skłodowska-Curie dins el programa Horizon 2020, finançat per la Comissió Europea. El consorci PUSHH (acrònim de Paleoproteomics to Unleash Studies on Human History) està format per 11 institucions amfitriones i 8 associades i el seu objectiu és formar futurs doctors en paleoproteómica aplicada a la paleontologia, la paleoantropologia i l'arqueologia.

L'ICP participa a la ETN PUSHH com a organització associada a través de tres caps de grups de recerca (David Alba, Salvador Moyà-Solà i Josep Fortuny), juntament amb l'investigador associat a l'ICP i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, UPF-CISC) Tomàs Marquès-Bonet, representant de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que és una de les institucions beneficiàries . Altres investigadors vinculats a l’ICP com Lorenzo Rook (Universitat de Florència), membre de Comitè Científic Assessor, i Clément Zanolli (Universitat de Bordeus), que col·labora habitualment amb investigadors de l' centre, estan involucrat s en el projecte .

Com a part d'aquesta xarxa, la UPF ofereix el projecte de doctorat ( "Molecular-based Phylogeny of the hominoids from the Vallès-Penedès Basin") que serà supervisat per Tomàs Marquès-Bonet i David Alba: http://bit.ly/2vB9fAj

En les últimes dècades, la investigació de l'ADN ha transformat radicalment la investigació paleoantropològica, proporcionant una gran quantitat d'informació sobre l'evolució, la migració i la hibridació de les poblacions humanes en el passat. Malgrat els increïbles resultats que pot oferir la paleogenòmica , les seves tècniques tenen limitacions per abordar el passat més llunyà. A data d’avui, no s'han recuperat dades genòmiques de mostres de més de 700,000 anys.

En canvi, les proteïnes representen una font molt més estable d'informació genètica i recentment s'han recuperat molècules amb 3.8 milions d'anys (Ma) d'antiguitat en esmalt dental i closques d'ou. Per tant, l'estudi de proteïnes permet fer llum sobre el passat quan les tècniques d'ADN no hi arriben. Aquestes tècniques tenen el potencial de revolucionar l'estudi de fauna extinta fa diversos milions d'anys, de la mateixa manera que la paleogenòmica ho pot fer amb espècies extingides fa alguns milers d'anys. No obstant això, la paleoproteómica és una disciplina relativament nova, de manera que l'objectiu principal d'aquest ETN és formar nous professionals en aquest camp.

Un exemple del potencial de la paleoproteòmica és un article publicat recentment amb la col·laboració de l'ICP sobre l'evolució del primat hominoïdeu extint Gigantopithecus a partir de l'anàlisi de les proteïnes contingudes en l'esmalt dental d'una de les seves molars. Un dels objectius de la participació de l'ICP al PUSHH ETN és intentar recuperar proteïnes d'alguns dels primats del Miocè que s'han descrit a partir del registre fòssil català.

Per a més informació:

Lloc web de el projecte: http://www.pushh-etn.eu

TW: @PUSHH_ETN