Un dels aspectes més importants de la biologia d'un animal és la seva història de vida, una informació que es pot obtenir de l’estudi de la microestructura dels seus ossos i dents. De manera similar, saber de què s’alimentava aquest animal es pot inferir a partir del seu desgast dental. Tan la història de vida com la dieta proporcionen informació sobre el context ambiental que va viure un determinat individu.

En la tesi doctoral que ha defensat avui, Guillem Orlandi, ha analitzat aquests paràmetres en els hipparionins, un grup d’èquids tridàctils molt diversificat a l’àrea circummediterrània durant el Miocè amb l’objectiu de dilucidar les condicions ecològiques i els mecanismes relacionats amb disminució de mida que van patir alguns d’aquests èquids a l'est i oest del Mediterrani. Conclou que, en els hipparionins occidentals, la causa de la seva mida petita va ser la menor disponibilitat de recursos, mentre que en els orientals la causa va ser una major depredació.

La tesi doctoral, titulada "Life history and ecology of late Miocene hipparionins from the circum-Mediterranean area" ha estat dirigida per Meike Köhler, cap del Grup de Recerca en Paleontologia Evolutiva de l’ICP. El tribunal li ha concedit la màxima qualificació possible: excel·lent.

Notícies relacionades:

- L’interior dels fòssils revela les claus del creixement dels cavalls nans del Miocè europeu