A les Canàries hi ha actualment només quatre espècies de llangardaix gegant que pertanyen al gènere Gallotia, però fa entre 2.6 milions d'anys i 800.000 anys hi havia una cinquena espècie: Gallotia goliath , tal com revela el registre fòssil d'aquestes illes. Els estudis científics suggereixen que fa uns 17-20 milions d'anys (coincidint amb el sorgiment de les illes de Lanzarote i Fuerteventura) es va iniciar un procés progressiu de colonització de l'arxipèlag. Un cop a les illes, les espècies van evolucionar i diferenciar fins a donar lloc als endemismes que trobem actualment i també en el registre fòssil.

L'estudi publicat avui a Scientific Reports per un equip multidisciplinari format per investigadores i investigadors del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET), la Universidad Nacional de Rio Negro (UNRN, Argentina), la Universidad de Laguna (ULL), l’ Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat de Bristol i el International Centre for Theoretical Physics (ICTP, Itàlia), s'ha centrat en l'anàlisi del primer crani fòssil descobert a la Palma de l'espècie Gallotia auaritae.

El crani va ser excavat l'any 2000 al Barranco de las Angustias, dins el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente , a l'illa de la Palma i es tracta del registre més antic d’aquesta espècie (Pleistocè inferior-mitjà , fa entre 2.58 milions d'anys i 126.000 anys). Per dur a terme el seu estudi sense posar en risc els delicats fòssils que el componen, es va optar per no retirar el sediment circumdant i va realitzar una tomografia computada de raigs X duta a terme a Trieste (Itàlia).

La tomografia computada és una tècnica radiogràfica habitual en humans que permet obtenir imatges seqüencials (o "talls") de gran resolució. El seu ús en paleontologia és cada cop més habitual, ja que permet observar el fòssil sense manipular-lo i sense risc de malmetre’l. Mitjançant aquesta tècnica, es va obtenir una reconstrucció digital 3D del crani, on es pot veure com estarien disposats els ossos que el conformen i les cavitats internes del crani, com l’endocrani o l'oïda interna.

Vista dorsal i lateral del crani original i de la imatge tomogràfica de Gallotia auaritae (escala 5cm)

Més enllà de conèixer millor l'anatomia craniana de l'espècie, i l'article publicat també exposa el primer anàlisi filogenètic en el qual s'han inclòs tant espècies fòssils com totes les espècies i subespècies actuals de llangardaixos canaris. L’estudi de les relacions de parentiu entre elles i amb altres espècies de llangardaixos continentals permetrà identificar més fàcilment els fòssils d'espècies actualment absents a les illes. A més, i l’estudi dels processos evolutius dels llangardaixos gegants del passat permet indagar en qüestions com: Com es forma una nova espècie? Quines són les adaptacions cap al gegantisme o cap a una dieta herbívora?

Aquesta investigació s'ha realitzat en el marc del projecte “El patrimonio paleontológico de Canarias como un referente cultural y ambiental atlántico: Modelización 3D de los lagartos gigantes del género Gallotia” (ProID2017010136) de la Agencia Canaria de Investigación, Innovación y Sociedad de la Información, finançat pel Govern de Canàries.

Imatge principal: Exemplar de mascle actual de llangardaix negre (Gallotia galloti) de Tenerife. (Autor: xulescu_g sota llicència cc-by-sa-2.0)

Article original: Cruzado-Caballero, P., Castillo-Ruiz, C., Bolet, A., Colmenero, J.R., De la Nuez, J., Casillas, R., Bernardini, F., Fortuny, J. 2019. First nearly complete skull of Gallotia auaritae (lower-middle Pleistocene, Squamata, Gallotiinae) and a morphological phylogenetic analysis of the genus Gallotia. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-019-52244-z