Un equip internacional encapçalat per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha elaborat un model virtual 3D de la cara de l’homínid del Miocè Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut com a ‘Pau’. Mitjançant tomografia computada s’ha corregit la deformació deguda al procés de fossilització. La recerca, publicada a Proceedings of the National Academy of Sciences, dona suport a la hipòtesi que Pierolapithecus és un homínid basal, de forma i mida semblant al darrer ancestre comú dels humans i els grans antropomorfs.
Un article de revisió publicat a la revista Journal of Human Evolution per David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i Alessandro Urciuoli, investigador postdoctoral ‘Margarita Salas’ de la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa l'evolució dels primats hominoïdeus durant el Miocè (entre fa 23 i 5 milions d'anys) des de la perspectiva de les controvèrsies que han envoltat (i encara envolten) les relacions de parentiu entre els membres extints del grup i els seus representants actuals, incloent-hi els humans.
El macrojaciment de Can Mata ubicat als Hostalets de Pierola (Anoia) ha proporcionat més de 72.000 fòssils de vertebrats en les darreres dècades i és una referència a nivell mundial per estudiar les faunes del Miocè. Una nova recerca ha permès datar la localitat clàssica de Can Mata 1 en 11,1 milions d’anys d’antiguitat, posterior al trànsit Aragonià/Vallesià, on es va trobar una dent de primat a mitjans del segle passat. La investigació ha estat publicada a la revista Journal of Human Evolution.
Durant el mes d’abril passat, Juan Luís del Campo, naturalista amateur, va cedir a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) una col·lecció de més de 1.600 fòssils recol·lectats al voltant de Viladecavalls (Vallès Occidental). Aquests fòssils s’han incorporat a les col·leccions de l’ICP per a la seva conservació, documentació i estudi.
Xavier Boquete, alcalde de Masquefa, i Enric Menéndez, gerent de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han signat avui un acord de col·laboració entre ambdues institucions per a la recuperació, conservació, estudi i divulgació del patrimoni paleontològic del municipi, excepcionalment ric pel que fa a restes de vertebrats del Miocè.
Eomellivora moralesi ha estat descrita a partir de diversos fragments mandibulars i cranials excavats a l’Abocador de Can Mata i té una antiguitat d’uns 11,2 milions d’anys. Es tractaria d’una espècie relativament gran de mustèlid. El nom de l’espècie ret homenatge al paleontòleg Jorge Morales, en reconeixement a la seva extraordinària contribució a la paleontologia de vertebrats.
Aquest estiu s'han reprès les tasques d'excavació al jaciment dels Casots (Subirats, Anoia). Amb l'objectiu de donar a conèixer el registre fòssil d'aquesta zona i la feina que hi duen a terme els paleontòlegs i paleontòlogues de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Ajuntament de Subirats ha organitzat una jornada de portes obertes el proper diumenge, dia 4 de juliol, de les 10 a les 12 h. L'activitat és gratuïta amb inscripció prèvia i aforament limitat.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), la Universitat d’Alcalà (UAH), la Universitat de Saragossa i l’Institut Universitari d’Investigació de Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) han descrit la nova espècie d’anficiònid Ammitocyon kainos a partir de de les restes craneodentals de tres exemplars excavats al jaciment de Batallones-3 (Madrid).
El Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio mostra diverses rèpliques de fòssils provinents del jaciment dels Casots (Subirats, Alt Penedès) en una exposició dedicada a grans carnívors actuals i extints. Les rèpliques es van elaborar al laboratori de Preparació i Conservació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Les darreres campanyes d’excavació que s’han dut a terme en aquest jaciment han permès reconèixer-hi la presencia d’un dinoteri, un parent molt llunyà dels elefants.
Un article publicat a Science per personal investigador de l’American Museum of Natural History (AMNH), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del NYIT College of Osteopathic Medicine revela que molts dels postulats actuals sobre l’evolució humana no són compatibles amb les evidències que proporciona el registre fòssil.