Els fòssils que han permès descriure la nova espècie van ser trobats entre l'any 2008 i 2011 i inicialment assignats al gènere Thaumastocyon, però les anàlisis posteriors i detallats de la seva dentició han revelat que realment pertanyen a una espècie nova per a la ciència prèviament desconeguda.

Ammitocyon kainos es caracteritza per la longitud i robustesa del seu mentó i musell, així com de les incisives i canines que contrasten amb l’absència de les primeres premolars i últimes molars. A més a més, presentava unes carnisseres molt desenvolupades, amb grans superfícies tallants, i unes molars mastegadores relativament petites. Ambdues característiques es consideren adaptacions a l'hipercarnivorisme (condició que es dóna quan més de l'70% de la dieta d'un animal es basa en la carn) , i no s’han observat en cap espècie actual de carnívor.

Els estudis biomecànics realitzats sobre la seva mossegada mostren que les diferents àrees de la mandíbula complien funcions diferents. Mentre que la zona més anterior els servia per agafar a la presa i arrencar trossos grans de carn realitzant moviments bruscos laterals, la part més posterior s'utilitzava gairebé com una guillotina, tallant aquesta carn en trossos més petits. "La seva boca és com una navalla suïssa!", fa broma Juan Abella, investigador de l'ICP i coautor de l'estudi.

Dues de les mandíbules d'Ammitocyon kainos incloses a l'estudi

De la mateixa manera, la combinació de les característiques de l'aparell mastegador amb les del seu esquelet no s'havia observat anteriorment i revela unes adaptacions ecològiques úniques. Les seves potes davanteres i del darrere eren robustes i fortes, les seves mans i peus molt curts, i l'equip investigador estima que Ammitocyon kainos pesava més de 230 kg .

"Som davant d'un carnívor molt especialitzat", explica Abella. "Per les seves característiques anatòmiques no seria ser un caçador actiu ni massa ágil, com els actuals cànids o fèlids. Deuria caçar a l’aguait o aprofitar-se de les preses que caçaven altres carnívors. O ambdues coses! ", diu el paleontòleg.

Reconstrucció de l’esquelet d’Ammitocyon kainos. La imatge mostré els fòssils trobats i recrea els absents mitjançant un model 3D.

A. kainos va viure fa uns 9 milions d'anys i és el darrer membre de la subfamília Thaumastocyoninae que s'inclou dins de la família dels amficiònids, popularment coneguts com 'gossos-ós', malgrat que en realitat no estan estretament emparentats ni amb els gossos ni amb els óssos. Aquesta família no té representants actuals, però en el passat van ser un dels grups de carnívors més nombrosos i diversos dels ecosistemes terrestres d'Europa i Amèrica del Nord.

“A Batallones-3 va coexistir amb altres grans depredadors de més de 150 kg com són l’anficiònid Magericyon anceps, el tigre dents de sabre Machairodus aphanistus i el parent de l’ós panda Indarctos arctoides, de manera que el paper en l'ecosistema de cada un d'ells hauria d'estar bastant definit, per ser capaç de suportar aquestes espècies a la mateixa àrea" , explica el coautor Alberto Valenciano, paleontòleg de la Universitat de Saragossa i IUCA.

El nom de la nova espècie Ammitocyon kainos significa ‘el gos d’Ammit’.  Ammit era una deïtat egípcia amb cap de cocodril i potes de lleó i hipopòtam, uns trets anatòmics que recorden remotament l’anatomia d’aquest carnívor. El sufix ‘cyon’ significa ‘gos’ en grec mentre que ‘kainos’ significa ‘nou’.

Batallones-3, una trampa natural per als carnívors

“Després de 30 anys d’excavacions, els jaciments del Cerro de los Batallones segueixen proporcionant agradables sorpreses”, destaca l’investigador del MNCN Jorge Morales i coautor de l’estudi. El primer jaciment del Cerro de los Batallones es va descobrir al juliol de 1991 a causa d’una explotació del terreny per obtenir sepiolita. L’any 2001 va ser declarat Bé d’Interès Cultural com a zona paleontològica per la Comunitat de Madrid, que ha estat finançant les excavacions dels jaciments fins a data d’avui. En total, s’han trobat 9 cavitats amb rebliments sedimentaris fossilífers.

Algunes d'aquestes cavitats es caracteritzen per la gran quantitat de carnívors que contrasta amb l'absència gairebé total d'herbívors. A Batallones-3 el percentatge de carnívors augmenta fins al 99%, quan l'habitual en un jaciment oscil·la entre el 10-15%. L'explicació a aquest fenomen rau en la seva naturalesa geològica. Són cavitats naturals en què els carnívors havien d'entrar a la recerca de preses o aigua i després no podien sortir.

"Però l'interès dels jaciments de Batallones resideix no només en la qualitat i quantitat dels fòssils trobats sinó també en la constatació de nous models de formació de jaciments paleontològics continentals i en l'enorme potencial per a la realització d'estudis paleobiològics i geològics de tot tipus" , resumeix Jordi Morales que ha dirigit les excavacions paleontològiques de 1991 a 2020.

Imatge principal: Recreació de l’aspecte en vida de la nova espècie d’amficiònid Ammitocyon kainos (Autor: Oscar Sanisidro / Universidad de Alcalá)

Article original:

• Morales, J., Abella, J., Sanisidro, O., & Valenciano, A. (2021). Ammitocyon kainos gen. et sp. nov., a chimerical amphicyonid (Mammalia, Carnivora) from the Late Miocene carnivore traps of Cerro de los Batallones (Madrid, Spain). Journal of Systematic Palaeontology. https://doi.org/10.1080/14772019.2021.1910868