A l’equip de recerca encapçalat per Juan I. Morales, Artur Cebrià i Antonio Rosas (MNCN-CSIC) ha participat personal investigador procedent de l’IPHES-CERCA, del SERP-UB, de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universitat d’Alacant, de l’Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitá de Bolonia, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. L’article també compta amb la participació d’Esther Lizano i Tomàs Marquès-Bonet, investigadors del grup de Paleogenòmica i Paleoproteòmica de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Marquès-Bonet és també investigador ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va promoure l’inici d’un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de nous elements anatòmics. La presència d’eines de pedra, de fogueres i d’ossos d’animals processats pels neandertals suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.

El conjunt publicat està format per 54 restes neandertals i corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. “De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”, comenta Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, afegeix.

Figura de les restes neandertals dels tres individus publicades a la revista Frontiers in Earth Science. Autoria: MNCN-CSIC / IPHES-CERCA / Frontiers in Earth Science.

Les restes presenten trets anatòmics inequívocs que permeten adscriure’l clarament als neandertals. Aquests detalls no només ajuden a diferenciar aquests individus d’altres espècies del gènere Homo, sinó que, a més, permeten entendre millor la filogeografia dels neandertals que van poblar Europa abans de l’arribada de l’Homo sapiens. Segons Rosas “els fòssils de la Cova Simanya ajudaran a esclarir el paper que ha tingut la península Ibèrica en la complexa història evolutiva dels neandertals”. En aquest sentit, l’investigador i un dels millors experts internacionals en neandertals diu “avui comencem a saber que hi ha diferents llinatges d’aquesta espècie extingida, però, a hores d’ara, encara no coneixem els motius de com i on es van originar”. “Ibèria i la Cova Simanya tenen molt a dir en aquest sentit”, pronostica.

“Les primeres datacions realitzades indiquen que la presència de neandertals a la Cova Simanya és més antiga que el límit del Carboni 14; és a dir, anterior als 50.000 anys” indica Juan Ignacio Morales, codirector de les excavacions i investigador de l’IPHES-CERCA i del SERP-UB. “Actualment, s’estan fent tècniques de datació alternatives que haurien de permetre determinar l’antiguitat de les restes amb una millor precisió” puntualitza l‘investigador.

Juntament amb l’ús de la cova per part dels neandertals, els treballs de camp han permès constatar que la cavitat també va servir de refugi d’hibernació tant per a l’os bru com per a l’os de les cavernes; un ús que es va perllongar, com a mínim, fins fa 42.000 anys. “Molt temps després, la cova va ser utilitzada de manera esporàdica des del Neolític fins a temps molt més recents” comenta Morales.

Aquests resultats són producte de les sinergies i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. Les restes es van presentar públicament el proppassat 19 de setembre al Museu d’Arqueologia coincidint amb la publicació de l’article, en un acte al qual hi van assistir representants de les diverses institucions participants.

Les restes que es presenten quedaran exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya durant un mes per tal de fer-les públiques a tota la ciutadania i s’organitzen visites guiades a la Cova Simanya. Per a les persones interessades la informació relativa a l’activitat i el procediment per a la inscripció és en aquest enllaç.

Imatge principal: Detall de la dent neandertal recuperada a Cova Simanya. Autoria: Juan I. Morales / IPHES-CERCA.

Article original:  

• Morales, J. I., Cebrià, A.,Soto, M., Rodríguez-Hidalgo, A., Hernando, R.,  Moreno-Ribas, E., Lombao, D., Rabuñal, J. R., Martín-Perea, D. M.,  García-Tabernero, A., Allué, E.,  García-Basanta, A., Lizano, E.,  Marquès-Bonet, T.,  Talamo, S., Tassoni, S., Lalueza-Fox, C., Fullola, J. M., & Rosas, A. (2023). A new assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia), Frontiers in Earth Science 11, 1230707. DOI: https://doi.org/10.3389/feart.2023.1230707