Nous fòssils del misteriós Amphimoschus revelen claus sobre l’evolució dels remugants

Recreació d'un mascle adult d'Amphimoschus en el seu hàbitat. Il·lustració de Flavia Strani (Universitat de Saragossa). Recreació d'un mascle adult d'Amphimoschus en el seu hàbitat. Il·lustració de Flavia Strani (Universitat de Saragossa). Recreació d'un mascle adult d'Amphimoschus en el seu hàbitat. Il·lustració de Flavia Strani (Universitat de Saragossa).

Recreació d'un mascle adult d'Amphimoschus en el seu hàbitat. Il·lustració de Flavia Strani (Universitat de Saragossa).

Un equip internacional de recerca ha realitzat la primera descripció detallada de l’esquelet postcranial d’Amphimoschus, un enigmàtic remugant sense banyes del Miocè. L’estudi aporta llum sobre la seva posició evolutiva, l’evolució dels cervoïdeus (els parents dels cérvols moderns) i el misteri de l’aparició dels apèndixs cranials en els remugants.

L’estudi desvetlla aspectes clau sobre el misteriós Amphimoschus, un remugant que va viure a Europa durant el Miocè, fa entre 17,5 i 13,8 milions d’anys. La recerca, liderada per Israel M. Sánchez, associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), amb la participació de personal investigador de la Universitat d'Alcalà (UAH), de Saragossa (UNIZAR) i del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), ha analitzat restes fòssils que permeten conèixer per primera vegada en 150 anys l’esquelet postcranial d’aquest animal, descrit el 1873, del qual només es tenien restes cranials i dentals.

L’equip científic ha pogut reconstruir l’anatomia i les relacions de parentiu d’Amphimoschus gràcies a fòssils inèdits trobats en els jaciments francesos d'Artenay, Aerotrain i Thenay, cedits als investigadors pel Muséum National d'Histoire Naturelle de París. Els resultats suggereixen que aquest remugant sense apèndixs cranials ocupava una posició evolutiva basal dins del grup dels cervoïdeus, és a dir, els remugants més estretament emparentats amb els cérvols moderns. Aquesta recerca desafia hipòtesis prèvies bastant acceptades que associaven Amphimoschus amb els bovoïdeus, el grup de remugants més proper als bòvids (antilops, búfals, cabres, etc.) que als altres remugants.

“Amb les dades proporcionades per l’estudi de l’esquelet postcranial hem pogut confirmar que Amphimoschus no està relacionat amb els bòvids, com es pensava anteriorment, sinó que és un membre basal dels cervoïdeus”, explica Israel M. Sánchez. “Gràcies a les anàlisis filogenètiques, hem aconseguit redibuixar l’arbre evolutiu dels remugants i identificar els tres grans llinatges als quals pertanyen els grups actuals: Giraffomorpha, Cervidomorpha i Bovidomorpha”, afegeix l’investigador del MNCN Juan López Cantalapiedra.

Autopodi mostrant l’angle entre els dits i l’acció dels lligaments col·laterals d’Amphimoscus (adaptat de Sánchez I. M. DOI: 10.1080/14772019.2024.2386020 (adaptat de Sánchez, I. M., DOI: 10.1080/14772019.2024.2386020).

Imatge 1. Autopodi mostrant l’angle entre els dits i l’acció dels lligaments col·laterals d’Amphimoscus (adaptat de Sánchez I. M. DOI: 10.1080/14772019.2024.2386020 (adaptat de Sánchez, I. M., DOI: 10.1080/14772019.2024.2386020).

L’anatomia de les potes d’aquest remugant apunta que podria haver viscut en ambients pantanosos o semi-aquàtics, ja que s’assemblen a les d’algunes espècies actuals, com els antílops sitatunga africans, adaptades a aquest tipus d’hàbitats. Igual que aquests antílops, Amphimoschus tenia potes estilitzades amb peülles allargades i dits molt llargs que s’obrien en angle, permetent a aquest remugant desplaçar-se sense problema sobre els substrats molt tous i plàstics característics dels ambients pantanosos. La recerca també ha permès estimar la mida corporal d’Amphimoschus, que hauria pesat entre 36 i 47 quilograms, una mica més gran que un cabirol actual, situant-lo entre els remugants de mida mitjana de la seva època.

Aquest treball és un pas més en la comprensió de l’evolució dels apèndixs cranials en els remugants, un dels temes més complexos i candents de la paleobiologia de mamífers. “L’absència de banyes en Amphimoschus és un exemple interessant de com alguns llinatges de remugants es van diversificar sense desenvolupar les estructures cranials característiques que avui associem amb molts membres d’aquest grup, i també és la prova que el debat de l’origen únic o múltiple dels apèndixs cranials en els remugants està lluny de tancar-se”, destaca Sánchez. “A més, obre nous enfocaments per estudiar l’origen de la regeneració periòdica de les cornamentes dels cérvols. És possible que apèndixs no ramificats i perennes precedissin les cornamentes, ja que els nostres resultats apunten que els apèndixs cranials van sorgir una sola vegada en l’evolució dels cervoïdeus”, afegeix Beatriz Azanza, investigadora de l’Institut Universitari de Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) de la Universitat de Saragossa.

L’estudi, publicat a Journal of Systematic Palaeontology, ha comptat amb el suport de diverses institucions i programes de recerca. Els projectes PID2020-116220GB-I00 i PID2020-117289GB-I00, finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) i l’Agència Estatal de Recerca (AEI), han estat claus per dur a terme aquesta investigació. A més, la Generalitat de Catalunya, a través del programa CERCA, i el Govern d’Aragó, a través del grup de recerca Extinció i Reconstrucció Paleoambiental (E33_23R), també han contribuït al desenvolupament de l’estudi.

Imatge principal: Recreació d'un mascle adult d'Amphimoschus en el seu hàbitat. Il·lustració de Flavia Strani (Universitat de Saragossa).

Article original:

  • Sánchez, I. M., Cantalapiedra, J. L., DeMiguel, D., Azanza, B., Strani, F., & Morales, J. (2024). The postcranial skeleton of Amphimoschus Bourgeois, 1873 (Cetartiodactyla, Ruminantia, Pecora) sheds light on its phylogeny and the evolution of the clade Cervoidea. Journal of Systematic Palaeontology, 22, 2386020. http://dx.doi.org/10.1080/14772019.2024.2386020 
Last modified on Monday, 23 December 2024 15:37
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca