Els gorgonopsis són un grup extingit de sinàpsids que van viure durant el Permià, fa entre 270 i 250 milions d’anys. Pertanyen a la línia evolutiva que donarà lloc als primers mamífers 50 milions d’anys més tard. Eren animals de sang calenta, com els mamífers d’avui en dia però que, a diferència de la majoria d’aquests, ponien ous. Eren carnívors i van ser els primers animals a desenvolupar les característiques dents de sabre. Sovint eren els superdepredadors dels ecosistemes on vivien i el seu aspecte seria semblant al d’un gos, però sense orelles ni pèl. 

Les restes recuperades a Mallorca pertanyen a un animal de mida petita-mitjana, d’aproximadament un metre de longitud i provenen d’un jaciment situat al municipi de Banyalbufar (Serra de Tramuntana, Mallorca). Es va excavar en tres campanyes diferents, durant les quals es va recuperar una gran quantitat de material. “El gran nombre de restes òssies és sorprenent. Hem trobat des de fragments de crani, vèrtebres, costelles, fins a un fèmur molt ben conservat. Realment, quan vàrem començar aquesta excavació, no pensàvem mai que trobaríem tantes restes d’un animal d’aquest tipus a Mallorca”, explica Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO | MBCN), investigador associat a l’ICP-CERCA, i primer signant de l’article.

Imatge 1. Silueta de l’animal descrit mostrant els diferents elements anatòmics recuperats en l’excavació (Eudald Mujal / SMNS).

La seva localització a les Balears és un fet insòlit en ell mateix. Les restes conegudes de gorgonopsis fins a dia avui pertanyien a latituds molt elevades, com Rússia o Sud-àfrica. La seva edat també ha sorprès als investigadors que han desenvolupat l’estudi. "És molt probablement el gorgonopsi més antic del planeta. El que hem trobat a Mallorca té almenys 270 milions d’anys i els altres registres d’aquest grup a nivell mundial són majoritàriament molt més joves”, comenta Josep Fortuny, autor sènior de l’article i cap del grup de Biomecànica Computacional i Evolució de la Història Vital de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA). 

Entre les restes fòssils excavades destaca una cama gairebé completa que ha permès estudiar com es desplaçava l’animal. A diferència dels rèptils, que tenen una locomoció més ancestral amb les cames més separades, els gorgonopsis tenien les cames disposades de forma més vertical i, per tant, es desplaçaven d’una manera que estaria a mig camí entre la dels rèptils i la dels mamífers. Aquest sistema és més eficient per caminar i, especialment, per córrer.  

Les dents de sabre que s’han recuperat confirmen la seva dieta. “Sabem que es tracta d’un animal carnívor, una característica que tenen tots els gorgonopsis d’arreu del món. Les dents de sabre són un tret habitual en grans depredadors dels ecosistemes, i el que hem trobat segurament ho era en l’ambient on vivia”, detalla Àngel Galobart, investigador de l’ICP-CERCA i director del Museu de la Conca Dellà. 

Imatge 2. Dent de sabre del gorgonopsi (rèplica) (Anna Solé / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Quan Mallorca no era una illa

Durant el Permià, fa aproximadament uns 270 milions d’anys, Mallorca no era una illa, sinó que formava part del supercontinent Pangea. Es trobava a una latitud equatorial, on avui en dia podem trobar països com el Congo o Guinea. El clima era monsònic, alternant estacions humides amb estacions molt seques. El jaciment on s’han trobat els fòssils es creu que era una plana d'inundació amb basses temporals on els gorgonopsis i la resta de fauna s’abeurava. Entre els animals que cohabitaven en aquest ecosistema s’hi troben captorrínids moradisaurins, un antic grup de rèptils herbívors al qual pertany el conegut Tramuntanasaurus tiai, que potser formava part de l’alimentació dels gorgonopsis. 

Tot i la petita àrea que ocupen, les Balears compten amb un registre fòssil excepcional. Els fòssils més ben estudiats i coneguts són els del Pleistocè i l'Holocè. Tanmateix, el registre paleontològic dels altres períodes és força més desconegut. Malgrat això, s'han trobat fòssils destacables, com el del mosquit més antic del món, prop d'un miler d'espècies d'ammonoïdeus (cefalòpodes parents dels calamars), avantpassats dels cavalls i hipopòtams, taurons gegants, i grans esculls de corall.  

A banda de Matamales, Fortuny i Galobart, en l’estudi hi ha participat Eudald Mujal, investigador del Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart (Alemanya), Christian Kammerer, del North Carolina Museum of Natural Sciences (EUA), Kenneth Angielczyk, del Field Museum of Natural History in Chicago (EUA) i Tiago Simões, de la Princenton University (EUA). L’estudi ha comptat amb el suport del projecte "Mallorca abans dels dinosaures: estudi dels ecosistemes continentals del Permià i Triàsic amb especial èmfasi en les restes de vertebrats" de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i finançat pel Departament de Cultura i Patrimoni (Consell Insular de Mallorca) i del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

Imatge principal: Recreació de l’aspecte en vida d’un gorgonopsi en una plana d’inundació del Permià de Mallorca (Autor: Henry Sutherland Sharpe©). 

Article de referència:    

• Matamales-Andreu, R., Kammerer, C. F., Angielczyk, K. D., Simões, T. R., Mujal, E., Galobart, À., & Fortuny, J. (2024). Early–middle Permian Mediterranean gorgonopsian suggests an equatorial origin of therapsids. Nature Communications. https://doi.org/10.1038/s41467-024-54425-5