El Permià es va iniciar fa uns 300 milions d’anys (Ma) i va finalitzar fa uns 252 Ma, donant pas al Triàsic. Aquests dos períodes van ser de crucial importància per la història de la vida, ja que el seu límit està marcat per l’extinció més devastadora que ha sofert mai la Terra. Una massiva activitat volcànica va provocar un ràpid escalfament global amb pluges àcides i anòxia en els ecosistemes marins causant la desaparició de més del 90% de les espècies que hi havia aleshores. En latituds inferiors del planeta, es considerava que la temperatura hauria estat massa elevada per a la supervivència d’animals vertebrats en els ecosistemes terrestres.
Cal tenir en compte que, durant el Triàsic, la configuració dels continents era molt diferent a l’actual i la zona on avui dia hi ha els Alps es trobava molt més al sud, pròxima a l’equador terrestre. En aquesta zona les temperatures haurien estat especialment altes i es creia que aquesta zona era força inhòspita. La troballa de petjades fossilitzades (icnites) d’un gran rèptil als actuals Alps occidentals de fa 250 milions d’anys (molt poc temps després d’aquesta gran extinció, en termes geològics) desmunta aquesta hipòtesi.
Fotografia del rastre de les icnites Isochirotherium gardettensis trobades a l'altiplà de la Gardetta (Fabio Petti / Museo delle Science, Trento)
Les icnites fan uns 30 centímetres de llarg i estan extraordinàriament ben preservades. El tipus d’icnita és nou per a la ciència i ha estat denominada Isochirotherium gardettensis. El nom fa referencia a l’altiplà de la Gardetta on es va trobar. S’associa amb un arcosaure, un grup de rèptils que recordaria als cocodrils actuals, però amb unes potes més llargues i en una posició més vertical. Malgrat que l’altiplà de la Gardetta (a l’Alta Val Maria, pròxima a la frontera entre Itàlia i França) actualment està a 2.200 metres, durant el Triàsic era probablement una zona costanera, pròxima al delta d’un riu. El sediment tou que hi havia en aquesta zona fa afavorir la formació de la petjada que posteriorment va fossilitzar. Per la mida de les icnites, s’estima que l’animal feia aproximadament 4 metres de longitud.
La troballa ha estat publicada recentment a la revista PeerJ per un equip internacional de recerca de les universitats de Torí, la Sapienza de Roma, Gènova i Zurich, i el MUSE Museo delle Science, a Trento i ha estat coordinada per Massimo Delfino, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Imatge principal: recreació artística de l'aspecte en vida de l'arcosaure responsable de les icnites (Fabio Manucci)
Article original: Petti, F. M., Furrer, H., Collo, E., Martinetto, E., Bernardi, M., Delfino, M., Romano, M., & Piazza, M. (2020). Archosauriform footprints in the Lower Triassic of Western Alps and their role in understanding the effects of the Permian-Triassic hyperthermal. PeerJ, 8, e10522.. DOI: 10.7717/peerj.10522
