Un estudi publicat a la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology encapçalat per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu els canvis ambientals i faunístics que es van produir fa entre 290 i 270 milions d’anys, a l’actual Berguedà (Catalunya). Els dipòsits sedimentaris del Permià d’aquesta zona mostren una transició des d’un paisatge amb rius i planes d’inundació a un ambient més àrid de règim monsònic. Paral·lelament, el registre d’icnites fòssils mostra un canvi faunístic on els amfibis van desaparèixer.
Personal investigador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit la nova espècie de rèptil Tramuntanasaurus tiai a partir d’un esquelet fòssil molt ben conservat trobat en roques de Mallorca que daten de fa uns 270 milions d’anys. La recerca ha estat publicada avui a la revista Papers in Palaeontology.
Rafel Matamales-Andreu, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, ha presentat recentment el seu treball de tesi desenvolupat a l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i per obtenir el títol de doctor en Geologia per a la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball dirigit per Àngel Galobart (ICP) i Josep Fortuny (ICP) que proporciona una detallada caracterització de les unitats de roca del Permià i Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, sumat a l'aportació de noves dades sobre el Triàsic transicional marí de Mallorca i el Permià de Menorca, ha obtingut la màxima qualificació per part del tribunal.
Un nou estudi descriu la presència de grans rius amb meandres i planes d’inundació a Mallorca durant el Permià, fa entre 290 i 270 milions d’anys. En diversos punts de la Serra de Tramuntana s’hi han identificat petjades d’avantpassats dels mamífers i rèptils així com pol·len de molses, falgueres, coníferes i altres plantes. Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals i investigador a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont encapçala l’equip internacional que ha publicat la recerca a Earth-Science Reviews.
Un equip internacional amb la participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu un tipus de petjada nou per la ciència a l’Alta Val Maira (Alps occidentals, Itàlia). El rastre correspon a un gran rèptil que va viure en aquesta zona fa uns 250 milions d’anys, quan els Alps encara no s’havien format i probablement era una àrea costanera amb un delta fluvial proper. La troballa és excepcional perquè fins ara es considerava una zona inhòspita com a conseqüència de la extinció massiva del Permià-Triàsic.
Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Josep Fortuny i Eudald Mujal impartiran el 19 i 20 de maig el curs “El Permià i el Triàsic als Pirineus. El registre de la major extinció de la Terra” en el marc del programa de la Institució Catalana d’Història Natural. El curs és fruit de les col·laboracions entre l'ICP i el Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), que des del 2013 han estat treballant conjuntament a l'àrea de Port del Cantó, una entrada natural al Parc, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. El curs compta amb l'ajut de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.
A fortuitous finding provides first evidence for the presence of a Permian captorhinid reptile in Southern Europe. Belongs to a group of early reptiles which is characterized by the possession of several distinctive tooth rows. Catalan and German researchers collaborated in the study of the fossil, which will be housed at the Museu Balear de Ciències Naturals, at Sóller (Mallorca).
