Un equip de paleontòlegs i paleontòlogues dels Estats Units i Catalunya ha descrit un nou exemplar fòssil del gènere Miopetaurista, un esquirol volador gegant, procedent del jaciment Gray Fossil Site de Tennessee, datat entre fa aproximadament 4,9 i 4,5 milions d’anys. Aquesta troballa, publicada al Journal of Mammalian Evolution, representa l’evidència més antiga coneguda d’aquest gènere a Amèrica del Nord i aporta informació valuosa sobre la biogeografia i evolució dels esquirols voladors. 

El fòssil identificat, Miopetaurista webbi, consisteix en un únic tercer molar inferior. Aquest descobriment és significatiu perquè amplia el rang conegut de Miopetaurista, un gènere d’esquirols voladors gegants euroasiàtics, fins a Amèrica del Nord, i planteja preguntes interessants sobre com aquestes grans espècies es van dispersar entre continents. Miopetaurista va ser un grup d’esquirols voladors molt exitós a Euràsia, amb nombroses espècies que es van estendre des de Portugal fins a la Xina durant el Miocè i el Pliocè. 

Imatge 1. Model 3D del molar esquerre de M. webbi conservat en les col·leccions del Gray Fossil Site & Museum (extret de Grau-Camats et al. 2025) 

Montserrat Grau-Camats, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i coautora de l’estudi, explica: "La presència de Miopetaurista a l’est d’Amèrica del Nord és sorprenent, ja que es troba molt lluny de la seva àrea de distribució coneguda i del seu parent més proper, Petaurista, que encara viu avui en dia. La nostra recerca suggereix que Miopetaurista, associat a entorns boscosos càlids, podria haver-se dispersat cap a Amèrica del Nord a través del Pont Terrestre de Bering durant les fases càlides del Pliocè primerenc."  

Tot i que actualment existeixen esquirols voladors als boscos dels Apalatxes, no estan estretament relacionats amb els fòssils descoberts recentment. En canvi, l’extint Miopetaurista està més emparentat amb els esquirols voladors gegants (Petaurista) que viuen actualment al sud-est asiàtic, el Japó i Indonèsia. Miopetaurista era aproximadament el doble de gran que els esquirols arborícoles que habiten avui la regió. Encara que tenia una mida similar a la d’un gat domèstic, el seu cos era lleuger i pesava uns 1,5 kg. 

Fa uns 5 milions d’anys, el planeta era molt més càlid que en l’actualitat, fet que hauria permès que Miopetaurista es dispersés cap a Amèrica del Nord a través del Pont Terrestre de Bering. Els esquirols voladors gegants es van expandir pel continent i se n’han trobat fòssils no només a Tennessee, sinó també a Florida. El jaciment Gray Fossil Site representava un bosc humit i càlid, un hàbitat ideal per a aquests esquirols immigrants d’Euràsia. A mesura que el clima es va refredar, aquestes espècies van quedar aïllades en refugis més càlids, com Florida, fins a la seva extinció durant el Plistocè primerenc, fa aproximadament 2,6 milions d’anys.   

El Dr. Joshua X. Samuels, coautor de l’estudi, comenta: "És fascinant imaginar aquests esquirols voladors gegants planejant sobre rinoceronts i mastodonts als boscos de Tennessee fa 5 milions d’anys. Aquest descobriment realment destaca el potencial del Gray Fossil Site per continuar sorprenent-nos després de 25 anys de recerca". El jaciment on es va trobar l’exemplar ha proporcionat una gran varietat de fòssils de plantes i animals, oferint un registre detallat de la vida al Pliocè primerenc a la regió sud dels Apalatxes. Aquest jaciment representa un antic ecosistema de bosc temperat càlid, amb comunitats de plantes similars a les que es troben actualment al sud-est dels Estats Units. 

Aquesta investigació no només amplia el coneixement sobre l’evolució i distribució dels esquirols voladors, sinó que també contribueix a la comprensió dels climes i ecosistemes del passat a Amèrica del Nord. 

L’estudi ha estat realitzat per un equip internacional format per Montserrat Grau-Camats i Isaac Casanovas-Vilar de l’ICP, i Cheyenne J. Crowe i Joshua X. Samuels de la East Tennessee State University (EUA). Aquesta recerca forma part del projecte d’R+D+I PID2020-117289GBI00, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya (MCIN/AEI/10.13039/501100011033/). També ha comptat amb el suport addicional de la Generalitat de Catalunya a través del programa CERCA. Casanovas-Vilar és membre del grup de recerca consolidat 2021 SGR 00620 GR, finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (AGAUR). La recol·lecció de fòssils al Gray Fossil Site a Tennessee ha estat parcialment finançada per una beca de la National Science Foundation (NSF Grant #0958985). A més, el Center of Excellence in Paleontology de la East Tennessee State University i una ETSU RDC Major Grant (#23-011M) concedida a Samuels han aportat finançament addicional. 

Imatge principal: Recreació de l’aspecte en vida del gènere d’esquirols voladors Miopetaurista (Oscar Sanisdro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) 

Article de referencia:  

• Grau-Camats M., Casanovas-Vilar I., Crowe. C. J., Samuels J. X. (2025). Gliding between continents: a review of the North American record of the giant flying squirrel Miopetaurista (Rodentia, Sciuridae) with the description of new material from the Gray Fossil Site (Tennessee). Journal of Mammalian Evolution, 32, 8. https://doi.org/10.1007/s10914-025-09751-w