La nova espècie de rèptil és un captorrínid moradisaurí, un grup de rèptils herbívors que varen viure només durant el Permià, fa entre 299 i 251 milions d’anys, i que no tenen representants actuals. Dins aquest grup, Tramuntanasaurus tiai era una espècie de mida mitjana, d’uns 50 cm de longitud del cap a la cua; altres espècies d’aquest grup assoliren els 2 metres de llargària. Els captorrínids moradisaurins són un dels tetràpodes herbívors més ben coneguts del Permià, però gairebé tot allò que se sap d’ells és únicament a partir de cranis que s’han recuperat a diversos llocs del món. Vivien a les latituds equatorials i tropicals, possiblement perquè podien suportar les condicions puntuals d’aridesa molt millor que altres herbívors.

Les restes fòssils que han permès descriure la nova espècie van ser trobades a Banyalbufar (Serra de Tramuntana, Mallorca) i estan extraordinàriament ben conservades. “L’animal és quasi sencer, amb els diferents ossos en posició anatòmica, un fet bastant excepcional en el registre fòssil d’aquest període”, explica Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) i primer signant de l’article de recerca que ha estat publicat a la revista Papers in Palaeontology. Com a la resta de moradisaurins, a la mandíbula s’observen diverses fileres de dents. “Hem constatat que els tramuntanasaures presentaven cinc fileres de dents a la mandíbula inferior i superior. Això els permetia rosegar i esqueixar la matèria vegetal de la qual s'alimentaven abans d'enviar-se-la”, explica l’investigador.

Imatge 2. Fotografia de l’exemplar que ha permès descriure la nova espècie. La barra d’escala equival a 25 mm.

El nom científic de la nova espècie “Tramuntanasaurus” significa “el rèptil de Tramuntana” i fa referència a la zona on es va trobar el fòssil. L’epítet específic “tiai” és un homenatge a Sebastià (Tià) Matamalas, pare del paleontòleg Rafel Matamales que va descobrir l’esquelet. “Durant la feina de camp, mon pare, que participava com a voluntari, va veure una cosa que sortia de la roca i que li va semblar estranya. Quan la va xapar, vàrem veure les mandíbules i altres ossos de l’esquelet”, ha comentat el paleontòleg.

Durant el Permià (fa aproximadament uns 270 milions d’anys), Mallorca no era una illa sinó que estava unida al supercontinent Pangea. Aquesta gran massa de terra tenia forma de mitja lluna i s'estenia del pol Nord al Sud, aglutinant quasi tots els continents del planeta. Concretament, Mallorca es trobava al seu marge oriental, relativament a prop de la mar, i en una latitud equatorial. “El clima també era força diferent a l’actual”, explica Josep Fortuny, cap del grup de Paleobiologia Computacional de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que també ha participat a la recerca. “Els tramuntanasaures vivien en un clima tropical, on s’alternaven estacions seques amb d’altres de molt plujoses”, explica l’investigador.

Els ambients que registren les roques del Permià de Mallorca reflecteixen aquest clima. Les restes fòssils es van trobar en un ambient que corresponen a un paisatge amb grans rius meandriformes amb planeres d’inundació associades. Les restes del tramuntanasaure es van trobar precisament en el que devia ser una bassa temporal que possiblement actuava com a abeurador en les èpoques més seques i atreia la fauna del voltant. “Això explica la concentració d’esquelets i petjades que es troben en aquesta zona”, comenta Eudald Mujal, investigador del Museu d’Història Natural de Stuttgart que també ha participat en la recerca. En el mateix jaciment s’havien trobat dos tipus de petjades fòssils diferents que se sospitava que podien pertànyer a captorrínids moradisaurins. “Com que l’esquelet conserva el peu esquerre gairebé complet i articulat, hem pogut comparar la seva anatomia amb les petjades i estem força segurs que les de mida més petita corresponen al tramuntanasaure”, afirma Mujal. En paleontologia és molt excepcional trobar ossos i petjades en nivells propers que permeti relacionar-los. 

La descripció de la nova espècie de rèptil T. tiai és un pas més en la gran tasca de recerca conjunta que ha dut a terme el personal investigador del MUCBO i l’ICP en els darrers anys en jaciments de Mallorca i Menorca,  que ha permès reconstruir la fauna i el paleoambient d’aquesta zona del planeta durant el Permià. Estudis anteriors ja havien revelats uns ecosistemes rics i diversos amb presència d’una gran diversitat de vertebrats, invertebrats i plantes.

Tota aquesta riquesa de fauna i flora s’esvairia fa uns 250 milions d’anys, quan es va produir l’extinció més important i devastadora de la història de la vida a la Terra, també coneguda com “la gran mortaldat”. “Una intensa activitat volcànica va alterar el clima global del planeta en un període geològicament curt i va provocar l’extinció de més del 90% de les espècies marines i un 70% dels vertebrats terrestres”, explica Àngel Galobart, director del Museu de la Conca Dellà i coautor de l’estudi. “Això explica que moltes de les faunes que van viure en aquell moment, com el tramuntanasaure, no tinguin representants actuals”, afirma l’investigador.

Imatge principal: Recreació de l’aspecte en vida de tres exemplars (un adult al front i dos juvenils en segon pla) de Tramuntanasaurus tiai entre cues de cavall (equisets) en una plana d’inundació del Permià de Mallorca (Autor: Henry Sutherland Sharpe©)

Article de referència:

• Matamales-Andreu, R., Mujal, E., Galobart, À., & Fortuny, J. (2023). A new medium-sized moradisaurine captorhinid eureptile from the Permian of Mallorca (Balearic Islands, western Mediterranean) and correlation with the co-occurring ichnogenus Hyloidichnus. Papers in Palaeontology, e1498. DOI: 1002/spp2.1498