Dinosaures de la Patagònia és una proposta expositiva de la Fundació “La Caixa” que posa l’accent en les campanyes i investigacions paleontològiques, com funciona aquesta ciència i com el personal investigador reconstrueix el passat. La mostra inclou rèpliques i fòssils originals dels esquelets dels dinosaures més rellevants trobats a la Patagònia, alguns d’ells de dimensions colossals. L'exposició estarà oberta al públic del 26 d'octubre de 2023 fins al 2 de juny de 2024 al CosmoCaixa de Barcelona.
Durant els primers mesos de l'exposició, cada dimarts del 7 de novembre al 12 de desembre a les 19 h, es durà a terme el cicle de conferències organitzat per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que comptarà amb experts i expertes de diferents branques del coneixement d’aquests animals.
Per ordre cronològic, les xerrades del cicle Terra de gegants són:
- La fi d’una gran dinastia: els últims dinosaures de la Terra
Dimarts 7 de novembre, 19 h.
Entrada
A càrrec d’Ángel Galobart.
Resum: Els dinosaures no aviaris van dominar la Terra durant 150 milions d’anys, fins que es van extingir fa 66 milions d’anys. Des que es van trobar els primers ossos de dinosaure el 1676 a Anglaterra, s’han descobert centenars de jaciments que abasten els períodes triàsic, juràssic i cretàcic. Però quan parlem dels últims vestigis de dinosaures, només unes poques àrees disperses pel món (el centre dels Estats Units, el Brasil, els Pirineus, Romania, l’Índia i la Xina) ens donen pistes de quins van ser aquests dinosaures i com eren els ecosistemes on vivien.
La ciència encara es pregunta si la causa real de la seva extinció va ser l’impacte d’un gran asteroide a Chicxulub o si ja es trobaven en un punt de decadència sense retorn. En aquesta conferència, el doctor Galobart ens explicarà com aquests jaciments dispersos pel món, i en especial els dels Pirineus, ens donen pistes per conèixer com va ser els últims instants dels dinosaures des del punt de vista geològic.
+ Informació - Era de titans: els dinosaures sauròpodes de la península Ibèrica
Dimarts 14 de novembre, 19 h.
Entrada
A càrrec de Francisco Ortega Coloma.
Resum: Els sauròpodes, un llinatge de dinosaures saurisquis, quadrúpedes i herbívors, van ser un dels grups de vertebrats del mesozoic més ben representats a tots els continents. Molt diversos tant en formes com en mides, entre aquest grup hi ha els vertebrats més grans que han caminat sobre la superfície terrestre. Dotats de colls i cues de gran longitud, tenien un crani extraordinàriament petit comparat amb el de la resta dels dinosaures coneguts, i les seves vèrtebres, molt complexes, disposaven de mecanismes d’articulació addicionals. Els ossos de les extremitats, generalment robustos, tendien a formar estructures columnars adaptades a suportar grans pesos.
A la península Ibèrica hi ha haver una bona representació d’aquests dinosaures. En aquesta xerrada, el Dr. Ortega ens parlarà de les seves característiques, de les troballes que s’han fet al llarg dels últims anys i d’aspectes de la complexitat d’aquests grans animals que encara falta interpretar.
+ Informació
- Realment extints? Dinosaures teròpodes i la transició cap a les aus
Dimarts 21 de novembre, 19 h.
Entrada
A càrrec de Angela D. Buscalioni.
Resum: La transició evolutiva entre teròpodes i aus ha estat un repte i ha suposat un debat encès en la història de la paleontologia. La causa d’aquesta incertesa evolutiva es va deure, en part, a l’escàs i pobre registre fòssil a escala mundial fins al 1980. Malgrat això, a partir d’aleshores, l’increment d’exemplars s’ha disparat. En concret, els descobriments procedents dels dipòsits de la placa ibèrica i els Pirineus, amb exemplars complets i articulats de maniraptors preservats de manera excepcional, han contribuït a revelar com va succeir aquesta transició evolutiva.
En aquesta xerrada, la doctora Buscalioni ens explicarà detalladament no tan sols d’anatomia del vol, sinó també el creixement, la fisiologia, la reproducció i els hàbitats dels dinosaures voladors, dels quals van evolucionar les primeres aus.
+ Informació
- Molt més que preses: els últims descobriments d’ornitòpodes
Dimarts 28 de novembre, 19 h.
Entrada
A càrrec de Penélope Cruzado-Caballero.
Resum: Els ornitòpodes són un dels clades de dinosaures herbívors bípedes més diversos. Se n’han trobat restes de diferents períodes, des del juràssic fins al final del cretaci, a tots els continents. En aquesta xerrada, la Dra. Cruzado-Caballero ens parlarà dels últims descobriments fets i explicarà detalls dels elasmaris de Sud-amèrica i dels hadrosàurids o dinosaures de bec d’ànec, tots dos de la família dels iguanodonts.
Dins del registre fòssil d’aquests grups, excepcionalment abundants, s’han descobert i analitzat restes fossilitzades d’ous, empremtes, becs, pues, farcits endocranials... A la Península, concretament a Burgos, Aragó i els Pirineus, s’han descrit més d’una dotzena d’espècies d’ornitòpodes, molt abundants al final del cretaci. Quines semblances i diferències hi ha entre els ornitòpodes ibèrics i les faunes sud-americanes?
+ Informació
- De rugits a ruïnes: l’ascens i la caiguda dels dinosaures
Dimarts 12 de desembre, 19 h.
Entrada
A càrrec de Steve Brusatte.
Resum: Els dinosaures van governar la Terra durant més de 150 milions d’anys. A partir de rèptils primitius, van anar evolucionant fins a convertir-se en gegants espectaculars, com el Brontosaurus o el Tyrannosaurus rex.
En aquesta xerrada, el paleontòleg Steve Brusatte, de la Universitat d’Edimburg, ens n’explicarà la història completa. D’on van sorgir els dinosaures? Com van arribar a dominar el planeta? Per què es van extingir i com alguns es van transformar en les aus d’avui? Brusatte reflexionarà, a més, sobre què podem aprendre els éssers humans d’aquestes criatures magnífiques que van governar la Terra abans que l’Homo sapiens entrés en escena.
+ Informació
Trobareu tota la informació sobre el cicle de conferències en aquest enllaç on també es pot adquirir les entrades per a un preu de 6€ cada conferència (inclou l’entrada al museu).
