Un equip investigador ha descrit noves empremtes fòssils de dinosaure a la zona de Camarillas (Terol), amb una antiguitat de 125 milions d'anys i una longitud de més de 50 cm. La investigació destaca que les icnites (petjades fossilitzades) van ser produïdes per dinosaures herbívors del grup dels ornitòpodes, emparentats amb el famós Iguanodon, un dels dinosaures més grans d'aquest grup, de 9 a 10 metres de longitud. Aquests dinosaures van ser molt abundants als ecosistemes del Cretaci Inferior (fa uns 125 milions d'anys) i restes dels seus ossos s'han trobat en diferents jaciments al llarg de tota la Conca del Maestrat.

A l'estudi que publica ara la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology hi ha participat personal investigador del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Departament de Geologia de la Universitat de Salamanca .

Les icnites estan molt ben conservades i s'observen fins i tot les marques dels dits amb gran detall en algunes d'elles. “Es tracta d'empremtes grans i robustes de més de 50 cm de longitud, i força diferents de les que trobem en jaciments més antics que són més petites i gràcils”, comenta Diego Castanera , un dels autors principals del treball, investigador del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa i de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Aquestes icnites representen l'evidència més antiga a la Conca del Maestrat d'aquest tipus d'empremtes d'ornitòpode i reflecteixen el canvi de faunes que es va produir en aquest grup de dinosaures entre el final del Juràssic, amb espècies de mida petita i mitjana, i l'inici del Cretaci, quan algunes espècies podien fer fina a 9-10 metres de longitud.

Bloc de les icnites del dinosaure (Diego Castanera / ICP)

Un dels aspectes curiosos de les empremtes és que no es tracta de marques profundes al sediment com les que deixem en trepitjar la sorra de la platja, sinó que tenen relleu positiu, és a dir, sembla que estiguem observant el peu fossilitzat . Això és perquè les petjades es van reblir amb sediment que després va endurir i representa un motlle del peu. “Aquest tipus de conservació és més habitual en altres tipus de roques com els gresos, sovint relacionades amb un origen fluvial, però el nou jaciment es troba en roques que van ser sediments d'un llac de poca profunditat, per on van passejar els dinosaures. Gràcies a elles hem pogut descobrir una història complexa de sedimentació, formació i preservació de les empremtes lligades a les variacions del nivell d'aigua a la riba del llac”, comenta Beatriz Bádenas , investigadora d'Aragosaurus-IUCA i coautora de l'estudi.

"Aquest és un dels escassos exemples d'aquest tipus de fossilització descrits fins ara a la península Ibèrica", afegeix José Ignacio Canudo, responsable del grup Aragosaurus-IUCA.

Des de principis dels anys 90, s'han descrit centenars d'icnites (petjades fossilitzades) a diversos municipis de la província de Terol que testifiquen la presència d'una gran diversitat d'espècies de dinosaures carnívors i herbívors en aquest territori fa entre 150 i 125 milions de anys. No obstant, fins a dates molt recents no se n'havia trobat cap rastre a la formació geològica El Castellar, que en canvi sí que havia proporcionat nombrosos ossos fòssils de dinosaures, mamífers, tortugues i cocodrils. L'absència d'icnites cridava l'atenció del personal investigador que fa anys que treballa a la zona, ja que és una formació geològica d'origen lacustre i en principi hauria de ser procliu a registrar els camins de dinosaures.

La col·laboració de Pedro Cirugeda

La troballa de les empremtes de dinosaures al jaciment de Sann Benón (a només 1 km de Camarillas) és producte de la col·laboració ciutadana. El jaciment va ser descobert pel veí de la localitat Pedro Cirugeda, que quan anava al tractor es va adonar de la presència d'unes curioses marques a la superfície d'un dels blocs de roca calcària al marge de la carretera A-228, que havien estat moguts de la seva posició original durant la construcció de la carretera. Cirugeda, aficionat a la paleontologia, ràpidament va identificar les marques com a petjades de dinosaure i va donar avís a la Direcció General de Patrimoni Cultural. “Aquest tipus de comunicacions de la ciutadania han donat lloc a nombroses troballes i posteriors estudis científics i són essencials per protegir el patrimoni cultural i natural del nostre país”, explica Castanera.

Beatriz Bádenas i Diego Castanera estudiant les icnites (Jose Manuel Gasca).

Actualment les icnites estan exposades i museïtzades al parc de Camarillas gràcies a una actuació promoguda per l'Ajuntament de Camarillas i realitzada pel personal investigador del Grup Aragosaurus de la Universitat de Saragossa i de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell en col·laboració amb Paleoymás SL.

Imatge principal: Recreació del paleoambient i la fauna associada a l'entorn del nou jaciment de Camarillas amb el possible autor de les icnites, un dinosaure ornitòpode de tipus Iguanodont. (Paleoymás SL ©)

Article original:

• Castanera, D. Bádenas, B., Aurell, M., Canudo, J.I, Gasca, J.M. (2022). New ornithopod tracks from the Lower Cretaceous El Castellar Formation (Spain): implications for track preservation and evolution of ornithopod footprints. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 591, DOI: 10.1016/j.palaeo.2022.110866