Les martes són uns petits mamífers carnívors inclosos en el gènere Martes dins de la família dels mustèlids (que també inclou les llúdrigues, els teixons i les mosteles) i que actualment viuen en ambients boscosos de l'hemisferi nord. Des de mitjans del segle XIX, tots els fòssils de mustèlids de mida petita del Miocè inferior i mitjà (d’entre 18 i 11 milions d'anys) es van classificar inicialment dins dels gèneres actuals Mustela (mosteles, erminis i fures) i Martes (martes i fagines), però amb el pas del temps es van interpretar finalment com a Martes.
No obstant això, aquestes primeres espècies presenten només semblances superficials amb les martes actuals i mai no han estat comparades en profunditat. Troballes recents suggereixen que algunes de les formes del Miocè inferior i mitjà han estat erròniament assignades a aquest gènere, convertint-ho en un clar exemple de “calaix de sastre” taxonòmic. En l’estudi, l’equip de recerca ha analitzat les restes dentals d'un petit carnívor recuperades els darrers anys als jaciments d'Andurriales i Toril 3A (província de Saragossa) i Escobosa de Calatañazor (Sòria), d'uns 12 milions d'anys (Miocè mitjà) i han descrit el nou gènere i espècie Aragonitctis araid.
“Gràcies a aquesta troballa, hem pogut posar llum a un problema taxonòmic que duia de cap a paleontòlegs i paleontòlogues dels darrers 150 anys”, assenyala Alberto Valenciano, primer autor del treball. “D'una banda, hem demostrat que Aragonictis araid no pertany als gèneres actuals Martes i Mustela , ni a cap espècie coneguda del Miocè. Conjuntament, demostrem que tots els mustèlids d'entre 18 i 11 milions d'anys que havien estat classificats anteriorment com a Martes són realment una altra cosa, restringint la primera aparició del gènere com a màxim als últims 10 milions d'anys, coincidint amb els últims treballs basats a ADN que suggereixen l'origen del grup al final del Miocè”, puntualitza Valenciano.
“En comparar exemplars d'Aragonictis araid amb mustèlids actuals de la península ibèrica, veiem que és més petita que la marta (Martes martes) i la fagina (Martes foina) i té una talla molt similar a la de la fura (Mustela putorius)”, indica Jorge Morales coautor de l’article. “A més, les seves dents són més gràcils i simples que les de les martes actuals i altres mustèlids extints d'Euràsia de la seva època, suggerint parentiu amb Circamustela, un mustèlid del Miocè superior d'Espanya i Alemanya. Ambdós depredadors s'interpreten com a hipercarnívors, és a dir, basaven la seva dieta en una important quantitat de carn, a diferència de les martes actuals que tenen una dieta més omnívora”, explica Morales.
Fòssils del nou mustèlid (Aragonictis araid) dels jaciments de Andurriales i Toril 3A (Saragossa). Escala 1 cèntim. Foto Alberto Valenciano
Aragonictis araid rep el seu nom en reconeixement a Aragó, i més concretament a l'interval temporal dels jaciments on s'han trobat els fòssils (l'Aragonià), i l’epítet específic fa referència a la fundació ARAID, en reconeixement a la seva tasca a favor de la recerca aragonesa. “Aquest descobriment també té importants connotacions paleoambientals i climàtiques, ja que la presència d' Aragonictis araid i altres petits mustèlids que encara estem estudiant confirma la presència d'ambients més boscosos del que s'esperava a Aragó a finals del Miocè mitjà”, conclou el paleontòleg i coautor de l’estudi Daniel DeMiguel.
El treball de recerca ha estat dut a terme per Alberto Valenciano (investigador “Juan de la Cierva-Formación” de la Universitat de Saragossa/IUCA i autor principal de la investigació), Beatriz Azanza (catedràtica de la Universitat de Saragossa), Jorge Morales (Professor de Recerca del Museo Nacional de Ciencias Naturales), i Daniel DeMiguel, (investigador ARAID a UNIZAR/IUCA, associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).
Imatge principal: Recreació de l'aspecte en vida d'Aragonictis araid / Flavia Strani sota llicència CC BY-NC-SA 4.0
Article original:
Valenciano, A., Morales, J., Azanza, B., DeMiguel, D. (2022). Aragonictis araid gen. et sp. nov., a small-sized hypercarnivore (Carnivora, Mustelidae) from the late middle Miocene of the Iberian Peninsula (Spain). Journal of Vertebrate Paleontology 41 (4). DOI: 10.1080/02724634.2021.2005615
