Un article de revisió publicat a la revista Journal of Human Evolution per David M. Alba, director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), i Alessandro Urciuoli, investigador postdoctoral ‘Margarita Salas’ de la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa l'evolució dels primats hominoïdeus durant el Miocè (entre fa 23 i 5 milions d'anys) des de la perspectiva de les controvèrsies que han envoltat (i encara envolten) les relacions de parentiu entre els membres extints del grup i els seus representants actuals, incloent-hi els humans.
La nova exposició permanent “Univers” de Cosmocaixa inclou diversos fòssils de la col·lecció de l’ICP entre els quals destaquen els esquelets parcials dels hominoïdeus Pliobates cataloniae (“Laia”), Pierolapithecus catalaunicus (“Pau”) i Hispanopithecus laietanus (“ Jordi”). També s’exposa un esquelet parcial de dinoteri i dues tortugues gegants del Miocè de la conca del Vallès-Penedès. L’exposició temporal “Sabres i mastodonts” també inclou el crani i la mandíbula del fals dents de sabre Albanosmilus jourdanii provinent de l’Abocador de Can Mata.
A team of researchers from the ‘Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont’ describes in the Science magazine the new genus and species, Pliobates cataloniae, based on a skeleton recovered from the landfill of Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalonia, Spain). The fossil remains belong to an adult female individual named “Laia” by her discoverers. “Laia” weighed 4-5 kg, consumed soft fruit items and moved through the forest canopy by climbing and suspending below branches. Pliobates lived 11.6 million years ago and precedes the divergence between hominids (great apes and humans) and hylobatids (gibbons), which has important implications for reconstructing the last common ancestor of both groups.
