Un equip format per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, la Martin Luther University Halle-Wittenberg i el Swedish Museum of Natural History, ha estudiat la paleobiodiversitat de salamandres, tritons, granotes i gripaus durant el Miocè mitjà i el Pliocè tardà a Hambach (Alemanya). L’elevada diversitat d'amfibis en ambdós períodes suggereix un clima molt humit en aquesta zona que va persistir durant bona part del Neogen, possiblement originant un refugi per a aquests animals que va perdurar fins fa uns 3 milions d’anys. 

La revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology ha publicat un estudi que posa l’accent en les correlacions entre els fenòmens climàtics dels últims 3-4 milions d'anys i la distribució actual d’amfibis i rèptils a l’Europa mediterrània. Un equip internacional amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) assenyala que l’alta humitat relativa de la península italiana va permetre que alguns amfibis hi trobessin un acollidor refugi per a sobreviure; mentre que, períodes de fred extrem no van permetre la supervivència de certs rèptils que avui dia encara es troben a la península Ibèrica i els Balcans, però no a la Itàlica.