L’equip de recerca format per investigadors de l’ICP, del Museu de la Conca Dellà, la Universidade da Coruña i la Universitat de Barcelona l’ha batejat com a Ogresuchus furatus, que significa ”el cocodril-ogre que va ser robat”, en record al rocambolesc periple que va patir el fòssil quan va ser descobert a principis de juny del 2013. La nit anterior a la data prevista per a la seva extracció, un desconegut va robar les restes de l’esquelet del jaciment del Mirador del Cretaci (Coll de Nargó, Alt Urgell), que van romandre en parador desconegut durant algunes setmanes. La intervenció de la Unitat de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va identificar l’espoliador i va recuperar el fòssil, que estava en un estat força precari de conservació.

Estat en el qual es va recuperar el fòssil (esquerra) i moment en que els Mossos d'Esquadra el van retornar als investigadors (dreta)

Segons els resultats de l’estudi publicat avui a la revista Scientific Reports, l’esquelet parcial descriu la nova espècie Ogresuchus i és un nou membre de la família dels sebècids, un grup de cocodrils terrestres molt abundants entre el Paleocè i el Miocè mitjà, fa entre 66 i 15 milions d’anys. Un dels aspectes més interessants de la recerca és que el fòssil té una antiguitat de 71,5 milions d’anys i representa l’exemplar més antic descobert. “Ogresuchus és 10 milions d’anys anterior a la resta de sebècid més antiga coneguda fins ara, de manera que la troballa ens obliga a redefinir la història evolutiva d’aquesta família”, explica el paleontòleg Albert G. Sellés que encapçala la recerca.

Aspecte del fòssil un cop preparat i silueta de l’esquelet amb els elements anatòmics que s'han identificat (en blanc)

La principal característica dels sebècids és que, a diferència dels cocodrils actuals, tenien les potes situades sota del cos. “Aquesta particularitat anatòmica els permetia desplaçar-se d’una forma similar als mamífers actuals i ser uns depredadors molt actius”, explica el paleontòleg. Les restes de Coll de Nargó van ser localitzades a menys de mig metre d’un niu d’ous de titanosaure i envoltat de closques d’ou. Els investigadors postulen que es podria haver alimentat ocasionalment de les cries acabades de néixer. “Les cries de dinosaure segurament no eren la seva font principal d’aliment, però haurien estat una presa fàcil per un cocodril d’aquestes característiques que no hauria desaprofitat l’oportunitat de depredar-les”, comenta Sellés.

L’article descriu Ogresuchus com un animal força petit, de menys d’un metre de longitud. Les seves dent serrades i corbes, així com les seves potes gràcils, suggereixen que deuria ser un depredador actiu i molt àgil, capaç de caçar preses petites. Pera a poder veure els detalls anatòmics sense posar en risc la conservació del fòssil, l’equip investigador va dur terme un escàner mitjançant tomografia computada (TAC). 

Vídeo 3D del crani d’Ogresuchus furatus obtingut a partir d’imatges de tomografia computada

L’excepcional registre fòssil dels Pirineus catalans

Fa més de 66 milions d’anys els Pirineus actuals eren una plana de vegetació tropical, una zona d’aiguamolls salobres on hi vivien una gran diversitat de faunes entre les que hi destacaven els dinosaures titanosaures i els hadrosaures, així com nombroses espècies de cocodrils, tortugues, peixos, llangardaixos, granotes...

Els dinosaures dels Pirineus són els darrers que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de 10 anys, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont hi organitzen campanyes d’excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques.

Paral·lelament, el projecte de divulgació “Dinosaures dels Pirineus” impulsat per l’ICP intenta donar a conèixer aquesta extraordinària riquesa al gran públic a través de museus i sales d’exposicions com el Museu de la Conca Dellà (a Isona, Pallars Jussà) o Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell).

L’ICP

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) és una institució sense ànim de lucre dedicada a la recerca en paleontologia de vertebrats, així com a la conservació i difusió del patrimoni paleontològic al més alt nivell internacional. L'ICP s'estableix com una fundació pública amb un patronat format per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'ICP també forma part d'iCERCA (Institució CERCA - Centres de Recerca de Catalunya, Generalitat de Catalunya), i està adscrit a la UAB.

Imatge principal: Recreació de l'aspecte en vida de la nova espècie de cocodril Ogresuchus furatus (Aina i Agnès Amblás / ICP)

Article original: Sellés, A. G., Blanco, A., Vila, B., Marmi, J., López-Soriano, F. J., Llacer, S., Frigol, J., Canals, M., & Galobart, À. (2020). A small Cretaceous crocodyliform in a dinosaur nesting ground and the origin of sebecids. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-020-71975-y