La recerca se centra en una troballa excepcional que es va produir a la Formació Two Medicine de Montana (EUA) l’any 1978. Un equip de paleontòlegs de la Universitat de Princeton encapçalat per John R. Horner, un reconegut investigador que a banda de la seva vàlua científica va saltar a la fama com a assessor científic de la sèrie de pel·lícules “Jurassic Park”, va excavar una sèrie de nius amb ous, embrions i quinze esquelets d’individus perinatals (és a dir, amb un edat molt curta, poc després del naixement).
Els fòssils corresponen a dinosaures de bec d’ànec de l’espècie Maiasaura peeblesorum i, quan es van descobrir, varen permetre concloure que aquest grup de rèptils tenia cura de les seves cries concentrant els nius en determinades àrees. Malgrat la rellevància de la troballa, les restes varen romandre en les col·leccions del Yale Peabody Museum of Natural History (YPM) durant 35 anys, fins que els investigadors Albert Prieto-Márquez (ICP) i Merrilee F. Guenther (Elmhurst College) van decidir estudiar-les amb l’objectiu d’analitzar els canvis a l’esquelet durant el creixement d’aquest grup de dinosaures.
Element mandibular (os dentari) d’individu perinatal de Maiasauria peeblesorum en vista lateral i medial
(Autor: Albert Prieto-Márquez / ICP)
Els resultats de l’anàlisi han estat publicats ara a la revista PeerJ. “Hem constatat que les mostres estan formades per un seguit de fòssils petits i delicats que inclouen restes de la cara, la mandíbula, dents, la columna vertebral, la pelvis i la cintura escapular i les extremitats anteriors i posteriors”, explica l’investigador del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP Albert Prieto-Márquez. “La majoria de diferències observades en els ossos del crani estan relacionades amb l’elongació del musell durant el desenvolupament”, comenta l’investigador. En la mandíbula s’observa una tendència similar, que probablement obeeix a la necessitat d’incloure un nombre creixent de dents.
Per una altra banda, els investigadors han identificat un seguit de característiques que es mantenen invariables al llarg del desenvolupament de les cries. Les restes estudiades encara proporcionaran més informació sobre les relacions evolutives d’aquests animals.
Uns dinosaures ben coneguts
Els hadrosaures varen ser un grup de dinosaures ornitisquis amb una dieta herbívora que van viure durant els últims temps del Cretaci superior. Es tracta probablement del grup de dinosaures més ben conegut, ja que se n’han descobert restes de tot tipus: esquelets complets articulats, ous, embrions, cries, juvenils, petjades i rastres, impressions de pell i copròlits.
Popularment es coneixen com a dinosaures de bec d’ànec a causa del seu crani allargassat, però la característica més distintiva es trobava sobre del seu cap. Allà s’hi distingia una cresta òssia de formes i mides molt variables, formada per diversos ossos del crani més o menys desenvolupats.
Imatge principal: Reconstrucció de Maiasaura peeblesorum. (CC BY 3.0. Autor: Nobu Tamura. http://spinops.blogspot.com.)
+ info: Prieto-Marquez and Guenther (2018), Perinatal specimens of Maiasaura from the Upper Cretaceous of Montana (USA): insights into the early ontogeny of saurolophine hadrosaurid dinosaurs. PeerJ 6:e4734; DOI 10.7717/peerj.4734
