La nova espècie ha estat descrita gràcies a diverses restes fòssils recuperades a prop del poble de Sossís, un petit municipi del Pallars Jussà. El jaciment es va descobrir a la dècada dels 40 mentre s’explotava una mina de lignit i, des de aleshores, ha proporcionat nombroses restes de mamífers, entre els que hi trobem rosegadors, marsupials, carnívors primitius, avantpassats dels cavalls i fins a quatre gèneres diferents de primats (Adapis, Microchoerus, Nievesia i Pseudoloris). Els fòssils que han permès descriure la nova espècie provenen de diverses campanyes d’excavació dutes a terme als anys 80 per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), però també s’han analitzat peces recuperades a mitjans del segle passat per l’equip del paleontòleg Miquel Crusafont i que estaven distribuïts entre l’ICP i el Museu d’Història Natural de Basilea, amb qui Crusafont col·laborava habitualment.

Com passa amb tots els representants del seu grup, les restes fòssils de Microchoerus hookeri corresponen fonamentalment a dents aïllades i fragments de mandíbules. Poques vegades es troben altres restes de l’esquelet, ja que són molt més fràgils que les dents. En l’estudi s’han analitzat fins a 120 fòssils de Microchoerus, el que suposa la mostra més gran de restes d’aquest gènere a Espanya. Els representants d’aquest grup es caracteritzen per presentar incisives superiors i inferiors grans i canines relativament petites. Però les peces més característiques són els molars, que presenten una sèrie de replegaments d'esmalt molt complexos. En el cas de M. Hookeri, les dents presenten algunes característiques que no s’havien descrit en altres espècies del mateix gènere com és l'absència o la reducció a mides molt petites d'algunes cúspides que apareixen molt ben desenvolupades en altres espècies.

Holotip de M. hookeri. Correspon a un fragment de maxil·lar amb dues molars i és la resta fòssil que permet descriure una nova espècie (Raef Minwer-Barakat / ICP)

Malgrat l’absència de restes de l’esquelet postcranial, podem inferir alguns aspectes de la vida de Microchoerus. “A partir de la morfologia de les dents interpretem que tenia una alimentació bàsicament a base de fruita i resina”, explica Raef Minwer-Barakat, autor principal de l’estudi. Alguns cranis que s’han conservat mostren unes òrbites molt grans que fa pensar els investigadors que eren animals d’hàbits nocturns. Pel que fa a la locomoció, és probable que fos similar a la de Necrolemur, un gènere contemporani, emparentat estretament a Microchoerus i del que sí que es coneix part de l’esquelet. “Si fos així, es tractaria d’un animal principalment arborícola amb habilitats per al salt, semblant als gàlags actuals”, ha comentat Minwer-Barakat. Eren animals relativament petits, entre 500 i 800 grams de pes.  En futures campanyes s’esperen trobar restes de l’esquelet postcranial que contribueixin a millorar el coneixement de l’espècie.

Tarser actual. Microchoerus està relacionat amb els primats haplorins actuals com aquest.  Fotografia de yeowatzup (CC BY 2.0)

El ric i divers registre fòssil dels jaciments del Pallars Jussà com el de Sossís o el de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, pel que fa a primats de l’Eocè (fa entre 34 i 56 milions d’anys) és representatiu del que passava a tot Europa en aquesta època. Un increment global de temperatures va permetre que els primats (principalment representats pels grups adapiformes i els omomyiformes) es diversifiquessin i ocupessin moltes àrees de l’hemisferi Nord. Aquest clima gairebé tropical va permetre el creixement de densos boscos que resultaven un hàbitat ideal per a moltes espècies de primats arborícoles. A finals de l’Eocè, però, un descens global de temperatures hauria fet desaparèixer aquesta densitat arbòria i moltes espècies es van extingir del continent.

L’estudi també ha permès identificar aquesta espècie en jaciments allunyats del Pirineu. Diferents restes procedents del jaciment de Eclépens B, a Suïssa, han estat assignats a M. hookeri. Això demostra que la distribució d’aquesta espècie s’estenia, com a mínim, fins l’Europa central.

Els primats de l'Eocè han estat un grup tradicionalment poc estudiat a la Península Ibèrica, però són un grup molt interessant per establir les relacions de parentiu amb faunes actuals i analitzar les característiques d’uns animals que se situen en la base del grup al que pertanyem els humans. Els omomyiformes estan relacionats amb els haplorins actuals (el grup que inclou els humans i els seus parents propers així com els gibons o els caputxins de cara blanca, només per citar-ne alguns) mentre que els adapiformes estan relacionats amb els estrepsirins, un grup més primitiu que està representat pels lèmurs o els gàlags, entre d’altres. 

El nom específic “hookeri” fa referencia a Jeremy J. Hooker, un investigador del Museu d’Història Natural de Londres que ha fet importants contribucions al coneixement del gènere Microchoerus. La recerca ha estat publicada al Journal of Human Evolution, una revista de referència en paleontologia pel que fa a l’evolució dels primats i s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Museu d’Història Natural de Basilea.

+ info: Minwer-Barakat, R., Marigó, J., Femenias-Gual, J., Costeur, L., De Esteban-Trivigno, S. & Moyà-Solà, S., Microchoerus hookeri nov. sp., a new late Eocene European microchoerine (Omomyidae, Primates): New insights on the evolution of the genus Microchoerus, Journal of Human Evolution, Volume 102, January 2017, Pages 42-66, ISSN 0047-2484. Doi: 10.1016/j.jhevol.2016.10.004

Noticies relacionades:

- Quan rectificar és de savis: Microchoerus ornatus o l’error de Crusafont

- Nievesia sossisensis, un nou petit primat del Pirineu

- Necrolemur anadoni, un nou petit primat de Sant Jaume de Frontanyà

- Noves restes de Pseudoloris parvulus, un petit primat de l’Eocè

- Microchoerus, un petit primat europeu al País Basc

- Darrere la dent perduda (i potser trobada) de Crusafont

- La diversitat dels llangardaixos de l’Eocè del jaciment de Sossís