Meike Köhler va venir per primer cop a l’Institut de Paleontologia de Sabadell el 1983, per estudiar restes fòssils durant una estada curta. En aquella època, era professora associada a la Universitat d’Hamburg (Alemanya), on duia a terme una tesi doctoral sobre els bòvids fòssils de Turquia. Una cosa va portar a una altra, i el 1984 va tornar a Sabadell després de defensar la seva tesi. Durant molts anys, va col·laborar activament amb Moyà-Solà en l’estudi de primats fòssils i de l’evolució en condicions d’insularitat. Els seus descobriments més importants durant la dècada dels noranta se centraren en el jaciment miocè de Can Llobateres, on la troballa d’un esquelet parcial de l’hominoïdeu Hispanopithecus assolí un gran ressò mediàtic. Però també tingueren un gran impacte els estudis sobre l’hominoïdeu fòssil insular Oreopithecus, cap a finals dels noranta i principis del nou mil·lenni.
Es consolidà a l’Institut de Paleontologia M. Crusafont en guanyar una plaça que havia quedat vacant l’any 2000. Des d’aquell moment, assolí el paper d’investigadora principal en projectes de recerca focalitzats en l’evolució dels mamífers sota condicions d’insularitat, alhora que progressivament es començava a distanciar de la recerca en primats. Tot i així, l’any 2003 codirigí amb Moyà-Solà l’excavació de l’esquelet de l’hominoïdeu miocè Pierolapithecus, la descripció del qual fou publicada el 2004 amb un gran ressò mediàtic i acabà desembocant en la creació de l’ICP.
El 2005, guanyà una plaça de professora d’investigació ICREA, mitjançant la qual s’incorporà durant la primavera de 2006 a la Unitat d’Antropologia de la UAB i, finalment, a l’ICP, un cop refundat a finals del mateix any. Des del principi, Köhler assumí el paper de líder del grup de recerca en Paleobiologia Evolutiva (posteriorment, Evolució de la Història Vital), que ella creà des de zero. Convençuda que la paleohistologia és el mètode més potent per desxifrar, en el marc de la teoria de la història vital, les pressions de selecció que condueixen als patrons d’evolució insular, destinà tots els seus esforços a crear un Laboratori de Paleohistologia i consolidar el seu grup de recerca. Des d’allà, dirigí diverses tesis doctorals i projectes de recerca, i també liderà la publicació de múltiples articles en revistes d’alt impacte que foren mereixedors de diversos guardons.
La línia de recerca innovadora i eminentment paleobiològica impulsada per la Prof. Köhler tingué una importància cabdal per posicionar l’ICP com un centre de recerca paleobiològica de referència a nivell internacional. La seva empremta perdurarà en el futur, no només gràcies a les seves publicacions, sinó també a través de la línia de recerca que va iniciar, la qual és estratègica per a l’ICP i tindrà continuïtat de cara al futur. A més, durant les quatre dècades que ha estat vinculada al nostre centre, la passió vocacional per la recerca han sigut font d’inspiració per a múltiples col·legues i estudiants
Tot i que ara comença una nova etapa, la Prof. Köhler seguirà afiliada a l'ICP com a investigadora emèrita. Això ens permetrà seguir gaudint de la seva expertesa, que sens dubte contribuirà a consolidar encara més la seva línia de recerca de cara al futur. Des de l’ICP, volem agrair-li sincerament el seu compromís durant tots aquests anys i desitjar-li molta sort en aquesta nova etapa de la seva vida.
Imatge principal: La professora Meike Köhler en una imatge d'arxiu recent (foto: ©ICREA)
