La diversitat de llangardaixos de l’Eocè a Europa era bastant ben coneguda a països com França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra, però el seu coneixement a la Península Ibèrica es restringia a un sol jaciment de l’Eocè inferior de Portugal. Malgrat que el jaciment de Sossís es coneix des del 1940, mai fins ara s’havia fet una descripció exhaustiva de la diversitat de llangardaixos que amagava.
En el treball que publica aquesta setmana la revista Paleontologia Electronica, Arnau Bolet, investigador del grup de Faunes del Mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Susan E. Evans, del University College of London, descriuen per primera vegada l’associació de llangardaixos d’un jaciment del Paleogen (fa entre 65 i 25 milions d’anys) a Espanya. Els autors descriuen fins a 17 tàxons diferents de llangardaixos i amfisbenes (l’únic representant actual de les quals a Europa és la serpeta cega que, malgrat el seu nom, no és una serp) el que suposa que la diversitat en un sol jaciment sigui superior a la que actualment hi ha a tot Catalunya, on es coneixen 11 gèneres de llangardaixos vius.
En aquest article es confirma la presència de cordiliformes, un tipus de llangardaixos la presència dels quals a Europa no era clara durant l’Eocè, i que actualment només sobreviuen a Madagascar i a l’Àfrica oriental. Els representants actuals d’aquest grup tenen el cos i el cap aplanat i es caracteritzen per la presència d’osteoderms (plaques òssies presents en les escates d’alguns rèptils) rectangulars i/o espinosos disposats en fileres regulars per tot el cos i la cua.
Alguns dels grups identificats en aquest estudi tenen representants actuals a Catalunya, com per exemple lacèrtids (grup al que pertanyen els llangardaixos verds i les sargantanes), els dragons, els escíncids (grup al que pertanyen les actuals bívies), anguins (per exemple els actuals vidriols) i amfisbenes (l’actual serpeta cega). D’altres, com els iguànids i els cordiliformes ja no es troben a Europa o s’han extingit totalment, com els gliptosaures. Aquests darrers van ser un grup de llangardaixos típicament coberts per osteoderms tuberculats i poligonals o rectangulars, donant-los un aspecte semblant al de l’actual monstre de Gila americà (gènere Heloderma).
Alguns dels tàxons identificats en aquest jaciment són dels anomenats “termofílics”, i indiquen un clima més càlid que l’actual durant l’Eocè a Catalunya. Aquestes observacions confirmen les conclusions basades en l’estudi d’altres rèptils i mamífers, que indiquen que durant l’Eocè el clima a Europa era de tipus subtropical.
Equivalència amb França
La fauna de llangardaixos de Sossís és molt semblant a la que es troba en els jaciments clàssics de les Phosphorites du Quercy (França). Aquest fet recolza els estudis que proposen que les faunes franceses de mamífers de l'Eocè comparteixen molts tàxons amb les de les conques sudprinienques a Catalunya.
Un nou tàxon identificat en aquest treball, compartit per Sossís i un jaciment francès, serà descrit properament en un altre article.
+ info http://palaeo-electronica.org/content/2013/412-eocene-squamates-from-spain
