El registre fòssil a Europa és ric i divers pel que fa a primats durant l’Eocè, fa entre 34 i 55 milions d’anys. Els investigadors expliquen aquesta radiació evolutiva per l’increment global de temperatures que es va produir en aquesta època geològica i que va permetre que els primats (principalment representats pels grups Adapoidea i els Omomyoidea) es diversifiquessin i ocupessin moltes àrees de l’hemisferi Nord. A finals de l’Eocè, una baixada de temperatures a nivell global acabaria amb aquesta diversitat i moltes espècies van desparèixer del continent.

L’investigador Raef Minwer-Barakat, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), encapçala aquest estudi realitzat en col·laboració amb investgadors de la Universitat del País Basc i publicat en el número de setembre del Journal of Human Evolution, on analitzen dos fragments de mandíbula trobats a Zambrana (País Basc) que corresponen a Microchoerus, un gènere de la familia dels Omomyidae descrit per primer cop l’any 1884. El jaciment de Zambrana, a 70 km al sud de Bilbao, representa un sistema lacustre i conté una gran diversitat de fòssils de plantes aquàtiques, d’invertebrats i vertebrats com tortugues, cocodrils i mamífers, però fins ara no s’hi havia trobat cap primat.

Els fòssils de Microchoerus analitzats en aquest article tenen una forma i una mida semblants als de l’espècie Microchoerus erinaceus, descrita per primer cop a Anglaterra i de la que posteriorment s’han trobat restes a França, Alemanya, Suïssa i Espanya, però algunes subtils diferències fan que no es puguin atribuir a aquesta espècie. Microchoerus (com la resta d’Omomyoids) era un primat de mida petita, d’hàbits nocturns i una dieta basada en insectes i fruites, característiques semblants als gàlags actuals que viuen al continent africà.

Aquesta troballa representa la primera cita d’aquest gènere a la Bioprovincia Occidental Ibérica, una àrea que compren diverses conques de les parts centrals i occidentals de la Península. Durant l’Eocè mitjà, aquesta província va estar aïllada del Pirineu i de la resta d’Europa com demostra la presència de diverses espècies endèmiques de rosegadors i primats, entre d’altres. Durant l’Eocè superior, però, aquestes dues àrees geogràfiques van estar connectades permetent el pas de diverses espècies d’una zona a l’altra. La presència d’una espècie de Microchoerus semblant a la que es troba a altres parts d’Europa evidencia aquesta connexió.

Els primats de l'Eocè han estat un grup tradicionalment poc estudiat a la Península Ibèrica. El paleontòleg Miquel Crusafont i els seus col.laboradors en van descriure la seva presència als anys 60 en jaciments com el de Sant Cugat de Gavadons o Sossís, a Catalunya. Anys posteriors, investigadors de l’ICP com Salvador Moyà, Meike Köhler, Judit Marigó o Raef Minwer-Barakat han agafat el relleu, contribuint a determinar les relacions filogenètiques dels primats de l’Eocè a la Península Ibèrica.

Noticies relacionades:

- Un primat o un lèmur volador?

- Pseudoloris cuestai, un nou primat de l’Eocè a Sòria

- Els mini primats del petit Sant Jaume de Frontanyà

- Nievesia sossisensis, un nou petit primat del Pirineu

+ info: Raef Minwer-Barakat, Ainara Badiola, Judit Marigó, Salvador Moyà-Solà, First record of the genus Microchoerus (Omomyidae, Primates) in the western Iberian Peninsula and its palaeobiogeographic implications, Journal of Human Evolution, Volume 65, Issue 3, September 2013, Pages 313-321.