La mina de lignit d’Hambach, prop de Colònia (Alemanya), és una coneguda localitat fossilífera que ha proporcionat nombroses restes de vertebrats que vivien en un ambient de pantans i rius. La localitat inclou dos nivells ben diferenciats, un del Miocè mitjà (fa uns 15 milions d’anys) i un altre del Pliocè tardà (de fa uns 3 milions d’anys). Aquesta separació d’uns 12 milions d’anys es correspon a dos contextos climàtics molt diferents i que queden reflectits en la composició faunística.
Un article publicat recentment a Paleontologia Electronica liderat per Andrea Villa, investigador ‘Beatriu de Pinós’ de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu la presència de 12 taxons diferents d’amfibis entre caudats (amfibis amb cua, com tritons i salamandres), i anurs (sense cua, com les granotes i els gripaus) durant el Miocè mitjà i 9 taxons durant el Pliocè tardà. Destaca la presència d’Euronecturus grogu, un peculiar urodel de la família dels proteids que es va descriure a finals del 2021 i només s’ha identificat en el nivell miocènic d’aquesta localitat.
“Si bé les espècies d’amfibis que hem trobat en els estrats del Miocè concorden amb el que ja es tenia constància en aquest període a Europa, el que ha estat tota una sorpresa són els taxons que hem identificat en l’etapa més recent, en el Pliocè”, explica Villa. En diversos casos, els individus trobats representen la darrera evidència del taxó al que pertanyen a Europa. Mentre que la diversitat d’amfibis no canvia excessivament, el que veiem en aquest període és que els rèptils desapareixen. “La seva absència es deu probablement a una baixada de temperatures, que és un factor al que els rèptils són molt sensibles”, explica Villa. Els resultats pel que fa aquest grup són coincidents amb el que s’observa a altres jaciments del nord d’Europa.
La inesperada diversitat d'amfibis del Pliocè a Hambach suggereix que en aquesta zona hi havia un clima molt humit durant la major part del Neogen i que possiblement va originar una mena de zona de refugi que va perdurar fins al Pliocè tardà (i, possiblement, fins al Plistocè inferior). Si bé se sabia que durant el Neogen moltes espècies d’amfibis es van refugiar a les penínsules mediterrànies (Ibèrica, Itàlica i Balcànica), no es tenia constància que també ho haguessin fet a zones del nord d’Europa com l’actual Alemanya.
Sembla que aquesta zona de refugi es podria haver estès per tota la zona del sistema deltaic del Rhin-Mosa, que antigament estava localitzat més a prop de Hambach i mantenia uns nivells d'humitat semblants.
Imatge principal: Vèrtebres i húmer d’un criptobrànquid o salamandra gegant del Miocè de Hambach (extret de Villa et al., https://doi.org/10.26879/1323)
Article de recerca:
- Villa, A., Macaluso, L., & Mörs, T. (2024). Miocene and Pliocene amphibians from Hambach (Germany): new evidence for a late Neogene refuge in northwestern Europe. Palaeontologia Electronica, 27, a3. https://doi.org/10.26879/1323