La península Itàlica o el paradís de granotes i salamandres

Una Salamandrina perspicillata. Fotografia de M. Sassoè de la Università di Torino. Una Salamandrina perspicillata. Fotografia de M. Sassoè de la Università di Torino. Una Salamandrina perspicillata. Fotografia de M. Sassoè de la Università di Torino.

Una Salamandrina perspicillata. Fotografia de M. Sassoè de la Università di Torino.

La revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology ha publicat un estudi que posa l’accent en les correlacions entre els fenòmens climàtics dels últims 3-4 milions d'anys i la distribució actual d’amfibis i rèptils a l’Europa mediterrània. Un equip internacional amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) assenyala que l’alta humitat relativa de la península italiana va permetre que alguns amfibis hi trobessin un acollidor refugi per a sobreviure; mentre que, períodes de fred extrem no van permetre la supervivència de certs rèptils que avui dia encara es troben a la península Ibèrica i els Balcans, però no a la Itàlica. 

El grup d'investigació format per paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Università di Torino (UniTo), la Università di Firenze (UniFI) i la Universitat d'Hèlsinki (HU), s'ha dedicat a reconstruir la biogeografia del passat de diverses espècies d'amfibis i rèptils que habiten principalment a Itàlia. "Un coneixement sòlid del registre fòssil és l'única base possible per tenir accés directe a la història del passat dels organismes que ens envolten", explica Massimo Delfino, professor de paleontologia del Departament de Ciències de la Terra de la UniTo i investigador associat de l'ICP. "I d'aquesta manera, és possible investigar les reaccions dels organismes davant dels canvis climàtics que han tingut lloc a la Terra", afegeix Delfino. 

L'estudi destaca com la península Itàlica ha perdut nombrosos rèptils que solien habitar-la en el passat, durant el període de temps analitzat, però que encara viuen a les penínsules Balcànica i Ibèrica. Entre aquests animals destaca Pseudopus, actualment representat als Balcans per l'espècie Pseudopus apodus. "Això es deu als intervals de poques desenes de milers d’anys caracteritzats per un clima especialment complicat per a aquests rèptils, que van tenir lloc a la península Itàlica. En canvi, a les àrees més meridionals dels Balcans i Ibèria s'han mantingut condicions climàtiques menys adverses per a ells", comenta Andrea Villa, investigador postdoctoral Beatriu de Pinós de l'ICP.

 

Imatge d’un Pseudopus apodus (fotografia de M. Sassoè de la Università di Torino).

A diferència dels rèptils, la distribució dels amfibis, i en particular de les salamandres, està principalment regulada pels nivells de precipitació i, per tant, per la humitat. El clima reconstruït pels investigadors del territori italià indica un elevat nivell d’humitat, la qual cosa hauria representat un acollidor refugi pels amfibis durant els períodes difícils dels últims 3 milions d'anys. 

L'estudi d'aquestes condicions més humides s'ha determinat mitjançant l'anàlisi de models de nínxol climàtic i a través d'investigacions paral·leles basades en el registre fòssil d'altres grups, com mamífers i plantes, que han permès reconstruir els nivells de precipitació del passat. "El que observem en la distribució dels amfibis també és vàlid per a algunes plantes específiques que trobem en el registre fòssil, les quals requerien estius humits per a sobreviure", observen els paleobotànics Edoardo Martinetto de la UniTo i Adele Bertini de la UniFI. "I no descartem que es puguin manifestar patrons similars en altres grups, especialment en organismes associats a entorns d'aigua dolça", afegeix Giorgio Carnevale, professor de la UniTo. 

"El registre fòssil té molt a dir-nos i si mirem al passat agafem perspectiva respecte als fets que passen davant els nostres ulls", emfatitza Loredana Macaluso, primera signant de l'article i investigadora a la Martin Luther University Halle-Wittenberg a Alemanya. "La contribució de diverses branques de la paleontologia i la col·laboració entre diferents experts han estat fonamentals per obtenir una mirada completa, fent possible la unió de totes les peces d'aquest trencaclosques. Per la seva història evolutiva i biogeogràfica particular, les salamandres haurien de ser un símbol i orgull naturalista italià, ja que la seva biodiversitat a la península Itàlica representa una singularitat a escala europea i mundial, amb moltes espècies endèmiques, és a dir, exclusives d'aquest territori. Hauríem de prendre consciència que tenim una gran responsabilitat pel que fa a la seva conservació i hem de començar a preocupar-nos seriosament per això", afegeix la investigadora. 

L'article considera necessari monitorar amb atenció la salut dels amfibis italians i dirigir els esforços de conservació a la península Itàlica, tenint en compte l’alta sensibilitat d’aquests animals als canvis climàtics actuals. 

Imatge principal: Una Salamandrina perspicillata. Fotografia de M. Sassoè de la Università di Torino. 

  • Article original: 

    Macaluso, L., Bertini, A., Carnevale, G., Eronen, J. T., Martinetto, E., Saarinen, J., Villa, A., Capasso, F., & Delfino, M. (2023). A combined palaeomodelling approach reveals the selective role as refugia of the Mediterranean peninsulas. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 625, 111699. https://doi.org/10.1016 

 

Last modified on Dimecres, 20 Setembre 2023 10:32
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca