L’activitat humana i l’extinció dels últims èquids salvatges d’Europa

Recreació de l'aspecte en vida d’Equus ferus i Equus hydruntinus. Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. Recreació de l'aspecte en vida d’Equus ferus i Equus hydruntinus. Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. Recreació de l'aspecte en vida d’Equus ferus i Equus hydruntinus. Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía, Industria y Competit

 Recreació de l'aspecte en vida d’Equus ferus i Equus hydruntinus. Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.

La revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology ha publicat un estudi sobre quin paper van tenir els grans canvis climàtics i l’activitat humana en l’extinció dels últims èquids salvatges d’Europa, el cavall salvatge (Equus ferus) i l’ase salvatge (Equus hydruntinus). La recerca, que ha comptat amb Daniel DeMiguel, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha reconstruït les dietes d’aquests èquids per comprovar si s’haurien adaptat a la reducció del bioma d’estepa a causa del canvi climàtic. 

Els cavalls i ases salvatges d’Europa són dues de les espècies de megafauna que es van extingir durant el que es coneix com el Late Quaternary Extinction EventFins ara, la hipòtesi més estesa era que la disminució dels ecosistemes d'estepa, produïda per l'augment de les temperatures globals i que va marcar la fi de l'Edat de Gel, va ser la principal causa de la desaparició d’aquests èquids i d’altres mamífers com els mamuts o els rinoceronts llanuts. El treball publicat proporciona evidències que recolzen que les activitats humanes, com la competència pels mateixos recursos arran de la introducció de la ramaderia, podrien haver jugat un paper més important en la seva extinció del que es creia fins ara. 

En paleontologia, l’estudi de la dentició de les espècies proporciona molta informació sobre la seva alimentació. A través de l'anàlisi del desgast de les seves dents es pot inferir què ingerien, i en conseqüència reconstruir el seu hàbitat. En aquest estudi, els investigadors Daniel DeMiguel i Flavia Strani, han analitzat les restes dentals fòssils dels cavalls i ases salvatges excavats a La Carihuela (Granada) que van habitar al sud de la península Ibèrica durant l'Edat de Gel, entre 115.000 i 11.700 anys enrere. Mitjançant l'examen de les petites marques que deixen els aliments durant el procés de masticació a la part superficial de les dents, han determinat que ambdues espècies compartien el mateix nínxol ecològic i que, si bé la seva dentició estava adaptada a la vegetació pròpia de l’estepa, també es podria haver alimentat d’altres tipus de vegetació 

Aquesta flexibilitat en la dieta introdueix una nova perspectiva sobre les causes de l'extinció d’Equus ferus i Equus hydruntinus, ja que els hauria permès adaptar-se i sobreviure inclús després del canvi climàtic, quan l'estepa ja no era el paisatge dominant. Per tant, les causes de la seva extinció estarien més vinculades a l’acció humana que a canvis ambientals. 

L'equip de recerca responsable de l'estudi destaca que és essencial comprendre com van respondre els grans mamífers als canvis climàtics passats per a comprendre millor quins efectes tindrà sobre les espècies l’actual escalfament global en el futur i, de retruc, entendre el present de les espècies actuals i promoure mesures de conservació eficients per protegir a les que es troben en risc d'extinció. 

Daniel DeMiguel és investigador ARAID (Fundación Agencia Aragonesa de Investigación y Desarrollo) adscrit al Instituto Universitario de Investigación en Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA) de la Universidad de Zaragoza i investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Flavia Strani és investigadora Juan de la Cierva adscrita al IUCA i a la Sapienza Università di Roma.  

Imatge principal: Recreació de l'aspecte en vida d’Equus ferus i Equus hydruntinus. Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. 

Article de referència:

  • Strani, F., & DeMiguel, D. (2023). The role of climate change in the extinction of the last wild equids of Europe: Palaeoecology of Equus ferus and Equus hydruntinus during the Last Glacial Period. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 620, 111564. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2023.111564 
Last modified on Dilluns, 22 Mai 2023 16:05
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca