Investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), entre altres institucions, han participat en la sistematització del material paleontològic del jaciment de Puerto de la Cadena, a Múrcia. A partir de l’anàlisi dels fòssils excavats, l’equip de paleontòlegs ha identificat la fauna que habitava en aquesta zona de la península Ibèrica fa gairebé cinc milions d'any. El tipus de fauna descrit corrobora que la temperatura era més elevada que l'actual.
En aquest jaciment s’han trobat fins a 26 espècies diferents de vertebrats: rosegadors, tortugues, primats, girafes, cavalls, rinoceronts, cocodrils i mastodonts, entre altres. Els fòssils destaquen pel bon estat de conservació, la qual cosa ha permès fer-ne un estudi detallat. "Les restes estan dipositades en una discordança geològica provocada per la crisi del Messinià que va marcar el començament del Pliocè. Aquest fet ens ha permès datar de manera molt fiable el material i inferir que els animals africans, que es van traslladar a Europa quan la Mediterrània gairebé es va assecar, van viure en aquesta zona almenys fins fa 4.9 milions d’anys", explica l'investigador del MNCN Jan van der Made.
Detall de fulla fossilitzada (Jan van der Made / MCNC)
Entre les troballes destaquen diverses gaseles, el registre més antic d'un sivateri (antecessors de les actuals girafes) o el més modern d'un cocodril. "La presència de cocodrils demostra que la temperatura de la regió era més alta que l'actual, ja que els ous de cocodril només sobreviuen en un rang de temperatures més gran que l'actual", aclareix Van der Made.
David M. Alba, director de l’ICP, ha contribuït a l’estudi analitzant les restes de primats que s’han recuperat del jaciment i que corresponen al gènere Macaca.
L'esdeveniment geològic que va donar pas al Pliocè
La crisi del Messinià és un esdeveniment geològic i paleoclimàtic, que va durar uns 600.000 anys. L'actual estret de Gibraltar va quedar tancat, es van formar els Andes i el Mediterrani va quedar reduït a una sèrie de llacunes d'aigües salobres, ja que l'evaporació era major que les aportacions d'aigua de les pluges i rius que hi desembocaven. El nivell de l'aigua va baixar facilitant l'intercanvi de fauna entre els continents africà i europeu. El final d'aquest període es va produir quan l'estret va tornar a obrir-se i marca l'inici del Plistocè.
Imatge principal: mandíbula de Gazella sp. recuperada del jaciment del Puerto de la Caldera (Jorge Morales / MNCN)
Article original:
- Pedro Piñero, Jordi Agustí, Oriol Oms, Ignacio Fierro, Plini Montoya, Samuel Mansino, Francisco Ruiz-Sánchez, David M. Alba, Maria Teresa Alberdi, Hugues-Alexandre Blain, César Laplana, Jan Van der Made, Ana V. Mazo, Jorge Morales, Xabier Murelaga, Adán Pérez-García, Fernando Pérez-Valera, Juan Alberto Pérez-Valera, Paloma Sevilla, Jesús M. Soria, Gregorio Romero, Early Pliocene continental vertebrate Fauna at Puerto de la Cadena (SE Spain) and its bearing on the marine-continental correlation of the Late Neogene of Eastern Betics, Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, Volume 479, 2017, Pages 102-114, ISSN 0031-0182. DOI:10.1016/j.palaeo.2017.04.020
