El jaciment se situa a tocar de l’ermita de Santa Maria de Campanyà i, malgrat que va ser descobert l’any 1950, mai no s’havien aplicat tècniques per recuperar fòssils de mida petita, tals com dents de rosegadors que fan poc més d’un mil·límetre. Aquests tipus de restes són molt valuoses a l’hora d’escatir l’edat els jaciments.

Durant el mes de juny, un equip de l’ICP encapçalats per l’investigador Isaac Casanovas, ha dirigit una campanya de mostratge micropaleontològic per tal de recuperar part d’aquests fòssils. En les campanyes que s’havien dut a terme durant el segle XX, es recuperaren restes de mamífers de l’època coneguda com a Miocè i que inclouen felins, diverses espècies de ruminants (cérvols, porcs i altres grups extingits) i tortugues gegants.

Els rosegadors són un grup de mamífers que es caracteritzen per la seva abundància (actual, però també en el passat) i per la seva ràpida evolució. El seu curt cicle vital fa que les espècies canviïn ràpidament i, per tant, la presència d’una determinada espècie coneguda en un estrat determinat serveix com a “rellotge”. Combinant aquesta informació amb altres tècniques, com el paleomagnetisme, es poden datar els jaciments amb força precisió. En el cas concret de Sant Mamet, els resultats preliminars de l’estudi indiquen que el jaciment tindria una edat propera als 16 milions d’anys.

Fotografia de microscopi òptic d’un queixal de l’esquirol primitiu Palaeosciurus
recuperat al jaciment de Sant Mamet (Isaac Casanovas / ICP)

Per recuperar aquests fòssils tan petits, els paleontòlegs recullen grans mostres de sediment (sovint més d’una tona) que es renten i sedassen com si busquessin or.

Imatge principal: Personal de l'ICP procedint al sedassat de la mostra, que es fa amb aigua i emprant un tamís especialment dissenyat. (Isaac Casanovas / ICP)