Els ous patològics de dinosaures titanosaures trobats a Europa són un misteri que ha intrigat als paleontòlegs des que es van descriure als anys 70 del segle passat. La principal característica d’aquests ous anormals és que presenten closques multilaminades, és a dir, diversos estrats de closques sobreposades. Aquesta malformació està estretament relacionada amb el fenomen de la distòcia, que comporta la retenció dels ous dins l'oviducte de la femella durant un període de temps anormalment llarg.
“La distòcia es produeix a conseqüència d'alteracions químiques lligades al cicle reproductiu quan les condicions ambientals, siguin climàtiques o ecològiques, no són optimes per realitzar la posta”, explica Albert G. Sellès, investigador del Grup de Faunes del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que encapçala l’estudi. Conjuntament amb altres investigadors de l’ICP vinculats al Museu de la Conca Dellà (a Isona, Lleida), Sellès ha identificat una clara correlació entre la presència d’aquests ous patològics i un intens fenomen de reemplaçament faunístic que va tenir lloc a Europa a finals del Cretaci.
Durant milions d’anys, els titanosaures van ser el grup de dinosaures més abundant i divers d’Europa, fins a l’arribada dels hadrosaures fa uns 70 milions d’anys. Aquestes faunes, juntament amb altres espècies de titanosaures, van irrompre amb força en un període relativament curt dins les comunitats faunístiques de finals del període Cretaci. “Davant d’una pertorbació d’aquesta magnitud, sabem que l’increment en la competitivitat entre espècies pels recursos naturals produeix un seguit d'alteracions en les comunitats ecològiques, entre elles un augment de l'estrès de les faunes”, explica Albert G. Sellès. “Aquest estrès es pot expressar de moltes formes, i una d’elles és l’alteració dels cicles reproductius”, conclou l’investigador.
Secció de la closca d’un ou Megaloolithus normal (a dalt) i patològic (a baix) vista al microscopi electrònic.
S’observa que en l’ou patològic hi ha fins a cinc làmines de closca i només una en el normal (Imatges: Albert G. Sellès / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)
Els ous patològics es localitzen en un interval temporal molt concret, fet que indicaria que la seva presencia estaria relacionada amb un fenomen molt particular i puntual. De la mateixa manera que una gallina actual deixa de pondre ous en situacions d’estrès, les enormes femelles de titanosaure haurien retingut els ous en els oviductes més temps de l’habitual i aquesta situació hauria quedat reflectida en l’estructura de la closca. Els investigadors han descartat altres hipòtesis com que l’anomalia fos producte d’un canvi climàtic o d’un canvi en els hàbits alimentaris dels dinosaures.
L’estudi, publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature, ha analitzat 450 mostres d’ous patològics de l’oogènere Megaloolithus, que s’associa al grup dels titanosaures, dinosaures herbívors de coll i cua llargues. Aquests ous es van recuperar en diversos jaciments del sud-oest d’Europa entre els quals s’inclouen el de Els Nerets, a Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida). Aquesta zona conté alguns dels millors jaciments del món d’ous i nius de dinosaure.
Més informació:
Sellés, A., Vila, B., Galobart, A. (2017). Evidence of reproductive stress in titanosaurian sauropods triggered by an increase in ecological competition. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-017-14255-6
Noticies relacionades:
