Els titanosaures són un grup de dinosaures sauròpodes (que es caracteritzen per tenir un cap petit, coll i cua llargs i potes columnars similars a les d’un elefant). És el darrer grup que se sap que va viure a Europa durant el Cretaci Superior, l’últim període abans de l’extinció dels dinosaures fa 66 milions d’anys i inclou els dinosaures més grans que es coneixen, com per exemple, Patagotitan mayorum, l'animal terrestre més gran que ha existit mai.  

Ara, un equip de recerca de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat un estudi de la dentició més completa d’Europa assignada a un sol individu d’aquests últims gegants. La troballa es va fer al jaciment d’Els Nerets (Vilamitjana, Pallars Jussà), un dels més importants de la Conca de Tremp i amb una edat d’uns 70 Ma. Les dents no estaven en posició anatòmica sinó desarticulades. Tot i això, com es van trobar disseminades al voltant d’un crani de titanosaure, els investigadors creuen que pertanyen a aquest animal.  

Es tracta d’una col·lecció de 18 dents amb corones còniques i esveltes, amb un marcat desenvolupament de les carines mesials i distals, és a dir, les crestes en punta que recorren el lateral de la dent, com si fos la fulla d'una llança. Tot i estar dissenyades per a tallar la matèria vegetal com unes tisores de podar, serien més romes que les dels dinosaures carnívors. Les característiques i forma de les dents indiquen que el dinosaure d’on provenen no s’assembla a cap de les espècies de titanosaures trobades a Europa, però presenten les característiques que defineixen les dents d’aquest grup.  

Però en comparar-les entre elles, els investigadors han descobert quelcom inusual. Si bé generalment les dents de la boca d’un mateix dinosaure es veuen força iguals (en comparació amb les nostres, per exemple) en aquest cas s’hi han observat diferències en la seva forma. “Com que corresponen totes al mateix individu, pensem que les diferències són degudes a la posició que ocupen a la boca, tal com passa amb els mamífers, que poden tenir dents de formes molt diferents, com les incisives o els queixals”, explica Bernat Vázquez, paleontòleg del grup de recerca en Ecosistemes dels Dinosaures de l’ICP i primer signant de l’article. “En aquest cas, però, les diferències no són tan extremes, ja que totes les dents tenen la mateixa funció”, conclou l’investigador.

Imatge 1. Recreació d'un titanosaure i del paisatge dels Pirineus durant el Cretaci Superior (Oscar Sanisidro/© Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

La recerca ha permès elaborar un mètode per saber quina és la posició a la boca de qualsevol dent de titanosaure que es pugui trobar aïllada al camp. Això suposa un avenç molt significatiu, ja que fins ara es considerava que les dents soltes eren molt poc informatives i sovint no es tenien en compte més enllà d’aspectes merament descriptius. Aplicant aquest mètode, els investigadors han pogut reconstruir la  posició de les dents trobades i obtenir així gran part de la configuració dental original de l’animal de cara a futurs estudis.  

Malgrat que tot sembla indicar que les dents pertanyen a una nova espècie encara no coneguda per la ciència, no es podrà tenir la certesa fins que no s’hagi estudiat el crani i altres elements de l’esquelet que han aparegut en el mateix jaciment.  

Bernat Vázquez i Bernat Vila, coautors de la recerca, són paleontòlegs de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà. L’equip inclou també Diego Castanera, investigador de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis. La investigació ha estat publicada a la revista internacional Cretaceous Research.  

Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d’Europa 

La troballa és una mostra més de l’excepcional registre fòssil de dinosaures a Catalunya. En els diferents jaciments dels Pirineus hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milions i fins i tot milers d’anys abans de la seva extinció a tot el planeta. Els fòssils que proporcionen són el principal camp d’estudi de paleontòlegs i paleontòlogues, al mateix temps, representen una font inesgotable de continguts per als centres d’interpretació i museus de la zona que divulguen un patrimoni paleontològic únic. L’interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que es tracta dels últims grups de dinosaures dels quals se’n té registre a Europa i aporten, per tant, molta informació dels ecosistemes abans de l’extinció massiva del final del Cretaci. 

Imatge principal: Imatge d’una de les dents del titanosaure que ha format part de l’estudi. La longitud és d’uns 3 cm (Bernat Vázquez / ©Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Article Original:  

• Vázquez, B.-J., Castanera, D., & Vila, B. (2023, published online). Titanosaurian teeth from the South-central Pyrenees (Upper Cretaceous, Catalonia, Spain). Cretaceous Research. https://doi.org/10.1016/j.cretres.2023.105753