El cap de setmana del 20-21 de març s’obre al públic l’exposició “Paleontologia a les Terres de Lleida. La Pedrera de Meià i l’inici d’un món modern” al Centre d’Interpretació del Montsec de Meià (Vilanova de Meià, la Noguera). La nova museografia permet al visitant gaudir d’una mostra de l’excepcional patrimoni paleontològic de la zona. La nova museografia estarà oberta el públic cada cap de setmana i amb horaris especials per Setmana Santa i estiu.
Els fòssils exposats provenen de la Pedrera de Meià i tenen un estat de conservació excepcional. En aquest jaciment -conegut des de fa 125 anys- s’hi han descrit 115 espècies noves per la ciència a nivell mundial i identificat més de 170 espècies diferents del Cretaci inferior, fa uns 125 milions d’anys. Entre els fòssils excavats s’inclouen restes de vertebrats, invertebrats i plantes. La col·lecció coneguda d’aquest jaciment abasta més de 8.000 fòssils que es troben repartits per museus i universitats catalanes i europees.
Les restes es caracteritzen perquè, a diferència dels clàssics fòssils formats a partir de les parts dures del cos, com són les closques de les petxines o els ossos dels vertebrats, els fòssils de la Pedrera de Meià mostren tot l’organisme tal com era en vida. Són com fotografies del passat, encastades en la pedra de vertebrats (aus, rèptils i amfibis), invertebrats (escarabats, papallones, tèrmits, aranyes, escorpins, etc.) i plantes. Aquest tipus de fossilització és molt excepcional al món.
Entre les restes més rellevants per la ciència trobades al Montsec de Meià, destaca una de les primeres plantes amb flor, la Montsechia, que es troba en l’origen de l’evolució de totes les angiospermes, les plantes dominants avui en dia. També s’hi han descrit alguns dels representants més antics de les aus modernes com Noguerornis, un gènere encara molt emparentat amb els dinosaures carnívors com ho demostra la presència de dents al seu bec. També inclouen petits insectes, com el tèrmit, Meiatermes, una de les primeres aparicions d’aquests insectes socials en la història de la Terra.
Imatge de la falguera del Cretaci Ruffordia
La nova museografia adapta una exposició produïda per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, que ha cedit temporalment un centenar dels fòssils més espectaculars de la seva col·lecció i que, juntament amb la col·lecció García-Castellanos, cedida a l’Ajuntament de Vilanova de Meià, permet al visitant endinsar-se en el món en el qual van viure els dinosaures.
Aquesta exposició s’emmarca dins de les actuacions que està duent a terme l’Ajuntament de Vilanova de Meià, per la diversificació dels productes de turisme sostenible i per la millora en el desenvolupament socioeconòmic del territori. El projecte ha comptat amb el suport de diverses institucions, com el Geoparc Unesco Orígens, el Museu Comarcal de la Noguera de Balaguer i el Museu de la Conca Dellà, d’Isona, totes elles implicades en la potenciació i divulgació dels recursos paleontològics, naturals i patrimonials que formen part del Geoparc i de la Comarca de la Noguera.
Aquesta actuació s’inclou dins del projecte de divulgació científica “Dinosaures dels Pirineus” que coordina una xarxa de museus i centres d’interpretació dels fòssils al territori. Sota la direcció científica de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, aquest projecte coordina la recerca i divulgació que es fa al Museu de la Conca Dellà (Isona, Pallars Jussà), Epicentre (Tremp, Pallars Jussà), Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell), Fumanya (Fígols i Vallcebre, Berguedà) i Centre d’Interpretació del Montsec (Vilanova de Meià, La Noguera) i Centre de Dinamització de Tartareu (Les Avellanes i Santa Linya, La Noguera).
Imatge principal: L’exposició “Paleontologia a les Terres de Lleida. La Pedrera de Meià i l’inici d’un món modern”
