La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va inaugurar a principis de mes els nous espais del Museu de la Conca Dellà, a Isona, després de gairebé dos anys i mig tancat per les obres de remodelació i ampliació. L'equipament amplia el seu espai per tal de poder desenvolupar les seves funcions d'acord amb la importància del patrimoni arqueològic i paleontològic que conserva.

 Els fòssils es van excavar al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) i tenen una antiguitat de 83 milions d’anys. S’estima que l’exemplar de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica feia 3,7 metres de llarg. La troballa ha estat publicada a la revista Scientific Reports per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la universitat txeca de Masaryk.

La nova museïtzació inclou una espectacular col·lecció de fòssils de la Pedrera de Meià en un estat de conservació excepcional. L’exposició ha estat produïda per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’actuació s’emmarca en el pla de l’Ajuntament de Vilanova de Meià per diversificar l’oferta de turisme sostenible i millorar el desenvolupament socioeconòmic del territori

Una recerca encapçalada per Albert G. Sellés, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu la nova espècie de dinosaure carnívor Tamarro insperatus a partir d’unes restes fòssils trobades l’any 2003 a la Conca Dellà (Sant Romà d’Abella, Pallar Jussà). A partir d’un os del peu s’ ha pogut determinar que es tracta d’un troodòntid, un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa.

Un article publicat a Cretaceous Research per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) descriu noves restes fòssils de Parhabdodon isonensis, un enigmàtic dinosaure de ‘bec d’ànec’ lambeosaurí que només es coneix per les troballes fetes a un jaciment del Pallars Jussà. La recerca ha revelat que era un animal de creixement lent però que assolia mides molt grans en comparació amb d’altres espècies que van viure als actuals Pirineus.  P. isonensis és un dels darrers dinosaures no-avians que es va extingir a Europa.

Un article publicat a la revista Cretaceous Research descriu en el jaciment de Els Nerets (Tremp, Pallars Jussà) les restes més antigues d’Europa d’un dinosaure lambeosaurí. L’estudi compta amb la participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i revela que aquest curiós grup d’hadrosaures va arribar a Europa provinent d’Àsia uns 275.000 anys abans del que es creia. La seva irrupció al continent europeu va suposar importants canvis en els ecosistemes del Cretaci europeu.

El jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà, Lleida) s’ha revelat com el més important d’Europa de dinosaures hadrosaures. Ha proporcionat més d’un miler de fòssils que probablement pertanyen a una única espècie. Ara, la revista PLOS ONE publica l’estudi més complet dels fòssils recuperats en aquest jaciment i revela la presència de molts individus juvenils. Paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) han dut a terme la investigació.

Fins al dia 15 de març, el Museu de l’ICP acull aquesta exposició itinerant que commemora el centenari de la primera troballa de restes de dinosaure a Catalunya. La mostra, produïda per l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Museu de la Conca Dellà posa de relleu l’excepcional registre català en fòssils de dinosaures i recorre les principals fites científiques en aquests 100 anys.

Un estudi publicat avui a la revista Scientific Reports per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela que la competència entre espècies hauria estat la causa dels ous de dinosaure patològics de fa 70 milions d’anys que s’han recuperat en diversos jaciments del sud-oest d’Europa. L’estrès patit per la població de titanosaures hauria provocat que les femelles retinguessin els ous durant més temps del normal, provocant alteracions en el procés de formació de la closca.

2.970 persones han visitat les exposicions o participat en alguna de les activitats que han organitzat els equipaments museogràfics d’Isona i Coll de Nargó i que formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus. Aquesta iniciativa de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) vol donar a conèixer el patrimoni paleontològic i la recerca sobre els darrers dinosaures que van viure a Europa.