L'evolució dels cèrvids és un enigma que encara no s'ha destramat completament. L’origen, evolució i relació de les espècies actuals i extintes d'aquesta família encara amaguen nombrosos interrogants. En l'estudi publicat aquesta setmana a la prestigiosa revista Scientific Reports, del grup Nature, un equip de científics de Suïssa, Espanya, França, el Regne Unit i la Xina ha utilitzat tècniques de tomografia computada (TC) per reconstruir tridimensionalment l'oïda interna de 29 espècies, entre les quals s’hi troben representants actuals i extints d'aquest grup.
"L'oïda interna és una estructura de summa rellevància per als paleontòlegs, no només perquè és l'òrgan responsable del sentit de l'equilibri, de l'audició, i el responsable de certs trets de la locomoció, sinó també perquè la seva morfologia és diferent en cada llinatge, i això ens permet classificar els espècimens de manera molt precisa, i testar hipòtesis sobre el seu origen i evolució", explica Daniel DeMiguel, investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). "Les tècniques actuals ens permeten prendre mesures molt precises de l'oïda que després podem comparar amb les actuals per observar com ha evolucionat aquesta estructura morfològica al llarg del temps", comenta DeMiguel.
L'ús d'aquest mètode analític quantitatiu s'ha mostrat molt precís, ja que les conclusions obtingudes sobre la relació entre les espècies d'aquest grup concorden amb les dades obtingudes mitjançant l'anàlisi de DNA. L'estudi aclareix algunes qüestions desconegudes fins al moment, i demostra, per exemple, que el cérvol gegant del Plistocè Megaloceros està estretament emparentat amb l'actual daina, tot i la diferència de mida. De la mateixa manera, la investigació ha revelat que el cérvol aquàtic pertany al mateix grup que els ants i els petits cérvols ratolí.
Arbre filogenètic de la família Cervidae construit a partir de 26 caràcters de l'oïda interna
(Mennencart, B., DeMiguel, D. et al. / Creative Commons http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/)
Els cèrvids (família Cervidae) actuals inclouen 55 espècies diferents. Es tracta d'una de les famílies més diverses de tots els artiodàctils (grup al qual pertanyen les girafes, bòvids, els mòsquids o cérvols mesquers, etc.). Són presents a tots els continents del món excepte a Austràlia i a l'Antàrtida, encara que el gruix de grups es concentra a l’Amèrica del Sud i a l’Àfrica. Viuen en ambients que abasten des de la tundra gelada de Groenlàndia als boscos equatorials de l'Índia.
L’estudi també revela que l'explosió de biodiversitat que va donar lloc a la majoria de llinatges que han evolucionat i arribat fins a l'actualitat va tenir lloc fa 15 milions d'anys, uns 6 milions d'anys abans del que es creia fins ara, probablement a causa del desenvolupament d'una organització social molt complexa (amb una marcada selecció sexual i competència entre mascles) i a l'adaptació a canvis climàtics.
Més informació:
Mennecart, B., DeMiguel, D., Bibi, F., Rössner, G., Métais, G., Neenan, J.M., Wang, S-Q., Schulz G., Müller, B., Costeur, L. (2017). Bony labyrinth morphology clarifies the origin and evolution of deer. Scientific Reports 7: 13176. DOI:10.1038/s41598-017-12848-9
