Investigadors de l’ICP han mesurat i analitzat fins a 4.321 restes fòssils de musaranya del gènere Nesiotites de dos jaciments de Mallorca (Pedrera de s’Ónix i Canet) i un de Menorca (Barranc de Binigaus). La comparació de la mida i la forma entre el registre fòssil de les dues illes, que inclou diferents espècies, mostra que els trets morfològics de l’espècie Nesiotites meloussae de Menorca no són suficients com per pensar que es tracta d’una espècie diferent de les restes trobades a Mallorca a jaciments d’antiguitat equivalent. Això confirmaria la hipòtesi que Nesiotites meloussae va emigrar a Menorca des de Mallorca, segurament durant el període glacial de fa uns 2 milions d’anys, quan les dues illes haurien estat connectades. L’estudi el publica aquesta setmana l’edició online de la revista Comptes Rendus Palevol.
L’origen de N. meloussae, l’espècie trobada a Menorca, ha estat qüestionat per diferents investigadors. El paleontòleg holandès J.F.W. Reumer postulava que aquesta no era una espècie diferent de les trobades a Mallorca, on ell mateix va identificar restes d’una tercera espècie evolutivament a mig camí entre les dues espècies conegudes fins aleshores N. hidalgo i N. ponsi. Si aquesta hipòtesi és correcta, això implicaria que les musaranyes Nesiotites no van evolucionar independentment a les dues illes durant els darrers 5 milions d’anys, com han defensat altres treballs, sinó que aquesta musaranya hauria habitat primer Mallorca, i més tard hauria colonitzat Menorca. De fet, el paleontòleg mallorquí Pere Bover i els seus col·laboradors postulen que no només aquesta espècie sinó tota la fauna de mamífers endèmics de Menorca hauria estat reemplaçada per la fauna mallorquina fa uns 2 milions d’anys, aprofitant un període glacial proper a la transició entre el Pliocè i el Pleistocè. Des d’aleshores les faunes van quedar inalterades fins la seva extinció amb l’arribada de l’home, fa uns 5.000 anys. Els resultats del treball que s’acaba de publicar, donen força a aquesta hipòtesi.
El gènere Nesiotites inclou un conjunt de musaranyes fòssils endèmic d’illes mediterrànies sense representació actual. Se n’han trobat restes a Mallorca, Menorca, Còrcega i Sardenya. El gènere va ser descrit per la investigadora Dorothea M. A. Bate el 1944, a partir de diferents espècies d’aquestes illes. La mateixa Bate en va descriure dues espècies diferents: N. hidalgo descrita a partir de restes fòssils de Mallorca i N. corsicanus a partir de restes trobades a Còrcega. Fins fa poc se’n coneixen altres 3 espècies: N. similis de Sardenya descrita per Hensel, N. ponsi l’espècie mallorquina descrita per Reumer i N. meloussae de Menorca descrita per Joan Pons i Salvador Moyà. Recentment l’investigador Juan Rofes i col·laboradors han publicat la descripció d’una sisena espècie, N. rafelinensis, també de Mallorca.
