Les restes de tortuga terrestre fòssil recuperades al Park Güell, al jaciment conegut com a Cova de Gràcia, van ser adscrites el 1903 a l'espècie Testudo lunellensis. El nom el van posar Jaume Almera i Artur Boffil en reconeixeent de les similituds entre aquests fòssils i les restes d'una tortuga que s'havien trobat abans al poble francès Lunel-Viel. Amb el temps, però, les restes recuperades a prop de Montpeller es consideren adscrites a un altre tipus de tortuga, encara sense descriure, i Testudo lunellensis ha acabat essent –irònicament- una espècie extinta de tortuga amb nom francès, però descrita a partir de restes fòssils catalanes.
En el treball que publica la revista Amphibia-Reptilia, els investigadors de l'ICP descriuen per primera vegada la morfologia d'aquesta espècie i n'identifiquen els seus trets característics, entre els que destaquen els osos perifèrics alts i una peculiar forma del lòbul anterior del plastró, la part ventral de la closca d'una tortuga. L'estudi identifica en T. lunellensis trets propis tant de T. hermanni, com de T. graeca, T. kleinmanni i T. marginata, totes elles diferents espècies de quelonis actuals. Això vol dir que si la tortuga del ParK Güell no s'hagués extingit i la classifiquéssim a partir dels seus trets morfològics –com ho fem amb les tortugues actuals-, aleshores T. Lunellensis s'assemblaria a nivell superficial a T. Hermanni, però un estudi detallat ens mostraria trets propis d'espècies diferents. Aquesta mescla de caracters en una tortuga del Pleistocè subratlla encara més la plasticitat fenotípica d'aquests organismes i reforça la idea que hauríem de centrar-nos tant en les dades morfològiques com en les moleculars si volem entendre del tot les relacions filogenètiques entre els taxons actuals i extints.
"Les troballes del nou estudi de Defino i els seus col·laboradors en mostren que la morfologia sola ens explica només una part de la història evolutiva. De moltes espècies extintes, en tenim només evidències fòssils. Les tortuges terrestres són una excepció, i ens serveixen de contrast a les filogènies suggerides per les variacions en la seqüència de l'ADN quan estudiem l'evolució dels caracters morfològics i l'homoplàsia. Els resultats advoquen per la precaució en la definició dels caracters derivats compartits a partir de caracters propensos a l'homoplàsia", diu el professor Uwe Fritz, expert internacional en quelonis del Museu de Zoología de Dresden. L'homoplàsia succeeix per l'evolució convergent o paral·lela, és a dir, quan un tret morfològic és compartit per un conjunt d'espècies, però no està present en el seu ancestre comú.
El jaciment Cova de Gràcia es va descobrir i excavar a finals del segle XIX, durant les obres de construcció del Park Güell, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí. Les restes de tortuga fòssil que s'hi van trobar estan dipositades en tres museus catalans: el Museu de l'ICP a Sabadell, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Museu Geològic del Seminari a la capital catalana. Aquest jaciment data del Plistocè mitjà, de fa uns 600.000 anys. Jaume Almera, fundador del Museu Geològic del Seminari, i Artur Bofill van estudiar i publicar diferents treballs basats en les restes d'aquest jaciment.
+ info Delfino, M., Luján, À.H., Carmona, R., Alba, D.M. (2012). Revision of the extinct Pleistocene tortoise Testudo lunellensis Almera and Bofill, 1903 from Cova de Gràcia (Barcelona, Spain). Amphibia-Reptilia 33: 215-225.
