El passat 23 d’octubre, McKenzie va exposar la tesi que porta per títol Taxonomy, biochronology, and paleobiology of late Aragonian and early Vallesian suines and tetraconodontines (Artiodactyla: Suidae) from the Vallès-Penedès Basin. Malgrat que la conca del Vallès-Penedès ha lliurat un ric registre de vertebrats del Miocè en què els suids són comuns, aquests han estat poc estudiats i, juntament amb controvèrsies taxonòmiques, n’ha dificultat la comprensió de les seves implicacions biocronològiques i paleoambientals. Aquest ha estat el punt de partida de la recerca: abordar la manca d'informació i proporcionar un coneixement més complet dels suins i tetraconodontins del Miocè d’aquesta regió.
Per a la realització de la tesi, l'autora s’ha centrat en l'anàlisi de material dentognàtic publicat i inèdit de suids procedents de tres jaciments del Vallès-Penedès: Ca l’Almirall (CAL) corresponent a l'Aragonià superior (d’aproximadament 14 milions d'anys d'antiguitat), i Castell de Barberà (CB) i Creu de Conill 20 (CCN20), que daten del Vallesià més inicial (d’uns 11 milions d'anys enrere). La recerca té un objectiu triple. D’una banda, identificar els suids suins i tetraconodontins presents en aquestes localitats i, mitjançant l'anàlisi de les seves dietes, interpretar les diferències paleoambientals prèviament s'havien suggerit entre les localitats de Castell de Barberà (CB)i Creu de Conill 20 (CCN20). De l’altra, millorar el coneixement d’algunes de les espècies descrites per resoldre alguns debats taxonòmics actuals. I, finalment, realitzar inferències sobre les dietes basades en la topografia dental per algunes de diverses espècies enregistrades i, d'aquesta manera, refinar les inferències paleoambientals de CB i CCN20.
El material estudiat inclou 354 dents aïllades, fragments dentognàtics i sèries dentals. Les mides i les proporcions de les dents estudiades es van comparar mitjançant gràfics bivariants i anàlisi de components principals, utilitzant dades prèviament publicades. A més a més, es va fer servir l'anàlisi canònica per classificar els espècimens en grups de dieta basant-se en variables topogràfiques.
La tesi s’ha formalitzat en un compendi de publicacions (dos articles publicats i dos manuscrits inèdits), incloent-hi: una redescripció de les restes de suids trobades a CAL; una descripció de les restes inèdites de suids de CCN20; una descripció de les restes de suins i tetraconodontins, tant les ja publicades com les inèdites, procedents de CB; i una anàlisi de topografia dental del material recopilat a CB i CCN20.
Portada de la tesi de Sharrah McKenzie
Pel que fa a l'alfa-taxonomia i la sistemàtica, el material ha estat atribuït als tetraconodontins Versoporcus steinheimensis (de CAL i CB) i Parachleuastochoerus valentini (de CCN20 i CB), així com al suí Propotamochoerus palaeochoerus (de CCN20 i CB). L'anàlisi del material de CCN20 i CB confirma la presència de Pa. valentini al Vallesià més inicial i ofereix suport a la seva distinció de Conohyus simorrensis, tot i que no s'ha pogut descartar completament la possibilitat de la seva inclusió en el gènere Conohyus. L'estudi també aporta claredat a la composició de l'hipodigma de Pa. valentini, incloent-hi la major part del material que anteriorment s'havia atribuït a Conohyus doati, a i el material tipus de Conohyus ebroensis. Es dona suport provisionalment a la distinció de Versoporcus; no obstant això, a partir del material de CB, s'ha considerat que Versoporcus grivensis és un sinònim posterior de Versoporcus steinheimensis. El material de suins procedent de CCN20 i CB encaixa amb les descripcions anteriors de P. palaeochoerus, excepte per la mida lleugerament superior, que no és taxonòmicament rellevant.
Des del punt de vista biocronològic, l’abundància de P. palaeochoerus en el Vallesià més inicial i la seva absència en l’Aragonià superior confirma que aquesta espècie es va dispersar aproximadament alhora que els hipparioninis, això la converteix en un marcador biocronològic per al Vallesià. Des d'una perspectiva paleoecològica i paleoambiental, les discrepàncies observades en les associacions de suids entre CB i CCN20 reforcen les inferències prèvies, basades en la resta de la fauna, segons les quals CB enregistra un ambient més humit i de bosc més dens, el que es correlaciona amb la coexistència de primats hominoïdeus i pliopitecoïdeus. Aquestes observacions concorden amb les inferències paleodietàries basades en topografia dental, que classifiquen la majoria de les espècies de CB i CCN20 com a espècies d’alimentació mixta, amb l'excepció de P. palaeochoerus de CCN20, que mostra major similitud amb els omnívors.
Imatge principal: Sharrah McKenzie (segona començant per l'esquerra) amb el tribunal i directors de la tesi.
