Recreació de l'aspecte en vida de Nuralagus Rex (Crèdits: Meike Köhler, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).

Un equip de recerca format per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Research Institute of Wildlife Ecology de l’Universitat de Viena (Àustria), analitza en un article si la història vital lenta dels animals gegants que sovint evolucionen a les illes es deu a qüestions adaptatives o si, simplement, és una conseqüència de l'augment de la mida corporal d'aquests mamífers. L'article que ha estat publicat a la revista iScience s’ha centrat en el conill gegant de Menorca Nuralagus rex, d'uns cinc milions d'anys d'antiguitat. Amb un pes de 8 quilos, és l’espècie de conill més gran que ha existit mai.

Rafel Matamales (segon començant per la dreta) amb el tribunal de la tesi. Autor: Josep Fortuny

Rafel Matamales-Andreu, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, ha presentat recentment el seu treball de tesi desenvolupat a l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i per obtenir el títol de doctor en Geologia per a la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball dirigit per Àngel Galobart (ICP) i Josep Fortuny (ICP) que proporciona una detallada caracterització de les unitats de roca del Permià i Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, sumat a l'aportació de noves dades sobre el Triàsic transicional marí de Mallorca i el Permià de Menorca, ha obtingut la màxima qualificació per part del tribunal.

Reconstrucció del Myotragus balearicus 

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, Meike Köhler i Salvador Moyà han guanyat el premi ‘Paleonturología 10’ gràcies a l’article Physiological and life history strategies of a fossil large mammal in a resource-limited environment. El text referent a l’estudi del bòvid endèmic de les Illes Balears, el Myotragus balearicus, es va publicar a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science, PNAS al 2009, EEUU.

Imatge de Mallorca i Menorca des de l'espai.

L’estudi de més de 4.000 restes fòssils de musaranyes Nesiotites de les Illes Balears indica que aquests petits mamífers van colonitzar primer Mallorca, des d’on haurien arribat a Menorca durant el període glacial de fa uns 2 milions d’anys. Aquestes musaranyes van extingir-se amb l’arribada de l’home a Ses Illes.

Mamífer o rèptil? Investigadors de l’ICP descobreixen que el bòvid Myotragus balearicus tenia un metabolisme més propi d’un rèptil que d’un mamífer. 

Els investigadors Meike Köhler i Salvador Moyà, de l’Institut Català de Paleontologia (ICP-UAB), han donat a conèixer els resultats d’una recerca molt innovadora en el camp de la paleontologia. Mitjançant l'ús de tècniques paleohistològiques han pogut inferir la fisiologia d'espècies extingides. L’estudi, basat en el bòvid endèmic de illes Balears Myotragus, es publica a la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Science, USA (PNAS).

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca