L'equip de l'ICP durant la campanya de prospeccions al Permià i el Triàsic català.

Des del passat mes de maig, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha liderat i participat en una dotzena d’excavacions, moltes d’elles a Catalunya, però també en altres llocs de l’Estat i d’Europa.

En destaquen les prospeccions al Permià i al Triàsic de Catalunya, els registres més antics del país en vertebrats fòssils, i que són de gran interès ja que va ser a finals del Permià quan es va produir la major extinció que ha patit la Terra en la seva història.

Fa poc més d’una setmana l’ICP tancava la campanya d’excavacions 2012 al jaciment d'Orcau (Pallars Jussà). Finalitzaven així més de 4 mesos d’excavacions, durant els quals l’ICP ha participat en una dotzena d’excavacions que han portat els investigadors a diferents punts de Catalunya, a Madrid i València, així com també a Hongria i França.

La de 2012 ha estat una campanya molt profitosa, amb nombroses troballes de restes fòssils de dinosaures i d’altres vertebrats. En destaquen també les prospeccions que durant els mesos de juliol i setembre s’han realitzat a diversos indrets de Catalunya,  per tal d’avaluar afloraments de vertebrats fòssils en els sediments del Permià (fa entre 300 i 250 milions d’anys) i el Triàsic (fa entre 250 i 200 milions d’anys) de les comarques del Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, així com també en alguns punts del Vallès Occidental. Aquests treballs s’han fet en col·laboració amb el Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu de la Conca Dellà, i han comptat amb el suport de nombrosos voluntaris del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de les rodalies de les àrees prospectades.

Icnites fòssils localizades durant les prospeccions.

El pas del Permià al Triàsic és una època de gran interès per entendre un punt clau en l’evolució de la vida a la Terra. Va ser aleshores quan es va produir la major de les extincions ocorregudes en el planeta, que va provocar la desaparició de fins el 90% de les formes de vida conegudes, el que suposa una extinció molt superior a la que va acabar amb els dinosaures gairebé 200 milions d’anys més tard.

Els jaciments de vertebrats del Permià i el Triàsic són poc coneguts a la Península Ibèrica, sobretot en el cas del Permià. Abans d’aquestes prospeccions només es coneixien dues localitats amb restes de vertebrats fòssils del Permià, una a Cantàbria i l’altra a Catalunya, a la localitat de Palanca de Noves (Ribera d’Urgellet, Alt Urgell).  Per aquest motiu l’ICP va decidir endegar aquestes prospeccions per tal d’identificar altres localitats que puguin ser excavades en un futur proper.

Els resultats de les prospeccions han estat excepcionals. En l'única localitat del Permià ja coneguda, s’hi ha trobat evidències de noves petjades dels animals que varen viure fa més de 250 milions d’anys en aquelles contrades: amfibis de gran mida i rèptils com pelicosaures i capthorhinids, entre d’altres. A més a més, s’ha descobert 4 noves localitats del Permià, distribuïdes entre l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, amb gran quantitat d’icnites d’amfibis i rèptils, que mostren una diversitat de faunes fins ara desconeguda a la Península Ibèrica i al sud d’Europa. També d’aquesta època és una nova localitat del Pallars Jussà, amb restes fòssils de flora, amb un estat de preservació extraordinari.

Restes fòssils de flora recuperades durant les prospeccions.

Pel que fa al Triàsic s’ha descobert a l’Alt Urgell les primeres restes òssies d’un arcosaure a la Conca Pirenaica. Els arcosaures són el grup de rèptils que inclouen els actuals cocodrils i les aus.

El conjunt d’aquests nous afloraments s’han realitzat dintre o en zones properes al Parc Natural de l’Alt Pirineu i  suposen un punt d’inflexió en el nostre coneixement sobre els ecosistemes del Permià i el Triàsic, que de ben segur tindran importants implicacions a nivell europeu per poder interpretar com eren els ecosistemes i els canvis que va patir la seva biodiversitat.

Les excavacions de l’ICP

El Jaciment de La Valenciana, que es troba a prop del barri amb el mateix nom a Gelida (Alt Penedès), s’ha excavat per primer cop aquest any, amb la troballa de 200 restes dentals i ossis de petits i grans vertebrats de fa entre 16 i 16,5 milions d’anys. En destaquen hiènids, rinoceronts així com cérvols primitius o restes de Cainotherium, i restes de rèptil com tortugues gegants o petits cocodrils. Està previst torna-hi a excavar l’any vinent.

  • Can Llobateres, del 18 de juny a l’11 de juliol

El jaciment de Can Llobateres (Sabadell, Vallès Occidental) el va descobrir en Miquel Crusafont el 1926. S’hi han dut a terme excavacions sistemàtiques des de finals dels anys 50 del segle passat, i actualment l’ICP hi excava anualment des de 2010. En aquest jaciment és on es van recuperar les restes de l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta any s’hi han recuperat diverses restes de micro- i macromamífers, entre les quals en destaca un tapir. A diferència de l’any passat, però, enguany no s’hi han recuperat restes d’hominoïdeus. Es preveu continuar les excavacions l’any vinent.

  • Orcau-1, del 18 al 30 de juny i del 3 de setembre al 7 d'octubre

Aquest jaciment que es troba a prop de la població d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) es va excavar inicialment durant els anys 50 i 80 del segle passat. En aquelles campanyes s’hi van recuperar restes de dinosaures titanosaure. Enguany, amb motiu del rodatge del programa de TV3 “Sota Terra” es va reobrir el jaciment,  i es va iniciar una nova etapa d'excavacions. Els resultats han estat molt positius i prometen aportar noves dades sobre el registre fòssil dels darrers dinosaures.

  • Incarcal, primera quinzena de juliol.

El Jaciment d’Incarcal a la pedrera de Cal Taco (Crespià, Pla de l’Estany) data de fa aproximadament 1,5 milions d’anys i es va començar a excavar el 1984. L’actual equip de l’ICP hi treballa des de l’any 2002, i estan previstes noves excavacions l’any vinent. Enguany ha estat una campanya molt productiva, amb la troballa d’un esquelet parcial de la hiena gegant Pachycrocuta brevirostris i diverses restes d’hipopòtam.

Primera excavació en aquest jaciment de dinosaures descobert per dos veïns de Basturs (Isona i Conca Dellà). Les restes aflorades inclouen alguns dels fòssils més gran recuperats a Europa de dinosaure hadrosaure. Estan previstes noves excavacions per l’estiu vinent.

  • Llau de la Costa, del 9 al 21 de juliol

Aquest any s’ha realitzat una campanya de neteja del jaciment de petjades de dinosaures del Cretaci superior Llau de la Costa (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà).  S’ha cartografiat i documentat les principals petjades trobades. El jaciment és visitable des del Museu de la Conca Dellà a Isona.

Aquesta ha estat la primera campanya en aquest nou jaciment al Torrent de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental). Les primeres excavacions en aquesta zona, al jaciment Cal Guardiola (1997) i al jaciment Vallparadís Estació (2004-2008) van portar a la troballa de desenes de milers de restes fòssils de vertebrats així com també algunes restes vegetals. Els jaciments són del Plistocè inferior, de fa entre 0,6 i 1,5 milions d’anys. Es preveuen noves campanyes en els propers anys.

Aquesta ha estat la tercera campanya d’excavacions consecutiva a l’Espinau (Àger, la Noguera), en la que s’ha recuperat noves restes de dinosaure hadrosaure. En total són ja més de 350 les restes òssies trobades en aquesta localitat. Es preveu reprendre les excavacions l’estiu de 2013.

A banda d’aquestes excavacions liderades per l’ICP, diferents paleontòlegs del centre han col·laborat en excavacions a d’altres llocs de l’Estat i d’Europa. Concretament, a Espanya han participat en excavacions al jaciment de Cerro de los Batallones (Madrid), dirigida per l’investigador del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) Jorge Morales, així com al jaciment Venta del Moro (València) dirigida pels investigadors Plinio Montoya de la Universitat de València i Juan Abella del MNCN. Pel que fa a Europa han participat en excavacions al jaciment de Rudabánya (Hongria), dirigides pel paleontòleg de la Universitat de Toronto David Begun, així com també a França, en una localitat del Permià inferior situada a la Conca d’Autun, en unes excavacions liderades per Sebastian Steyer del Museu d’Història Natural de París i per Georges Gand de la Universitat de Dijon.

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 15:02
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca