Recreació artística de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica / (Agnès Amblàs – ICRA / Museu de la Conca Dellà)Els fòssils es van excavar al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell) i tenen una antiguitat de 83 milions d’anys. S’estima que l’exemplar de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica feia 3,7 metres de llarg. La troballa ha estat publicada a la revista Scientific Reports per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la universitat txeca de Masaryk.

Imatge del peix fòssil del Cretaci Leptolepis (Museu de la Conca Dellà)L'espai web inclou més de 2000 fotografies de fòssils d'una extraordinària rellevància internacional i permet posar en valor i donar a conèixer un important registre fòssil que actualment es troba distribuït en diferents museus d’Europa. Es tracta d'un projecte dut a terme el Geoparc mundial UNESCO Orígens i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà amb col·laboració amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

L'equip després de l'excavació de la sèrie vertebral articulada, un cop protegida amb guix. Fotografia: Diego Castanera / ICPPersonal investigador de el grup Aragosaurus-IUCA i de l'ICP extreuen a Camarillas una sèrie vertebral amb 15 vèrtebres articulades de el coll i de l'esquena d'un sauròpode d'uns 25 metres de longitud. És la primera vegada a Espanya que s'excava una sèrie vertebral cèrvico-dorsal tan completa d'un dinosaure tan gran, el que ha suposat una gran dificultat tècnica. Els fòssils d'uns 145 milions d'anys d'antiguitat probablement corresponen a una espècie nova per a la ciència.

Imatge principal: L’exposició “Paleontologia a les Terres de Lleida. La Pedrera de Meià i l’inici d’un món modern”La nova museïtzació inclou una espectacular col·lecció de fòssils de la Pedrera de Meià en un estat de conservació excepcional. L’exposició ha estat produïda per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’actuació s’emmarca en el pla de l’Ajuntament de Vilanova de Meià per diversificar l’oferta de turisme sostenible i millorar el desenvolupament socioeconòmic del territori

Recreació de l'aspecte en vida de Tamarro insperatus (Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont / Museu de la Conca Dellà)Una recerca encapçalada per Albert G. Sellés, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu la nova espècie de dinosaure carnívor Tamarro insperatus a partir d’unes restes fòssils trobades l’any 2003 a la Conca Dellà (Sant Romà d’Abella, Pallar Jussà). A partir d’un os del peu s’ ha pogut determinar que es tracta d’un troodòntid, un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa.

Recreació de l'aspecte en vida de la nova espècie de cocodril Ogresuchus furatus (Aina i Agnès Amblás / ICP)

Un treball liderat per l’investigador Albert G. Sellés de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu la nova espècie Ogresuchus furatus a partir d’unes restes fòssils trobades a Coll de Nargó. Es tracta d’un cocodril terrestre de mida relativament petita que s’hauria pogut alimentar de les cries dels dinosaures que ponien els ous en aquesta zona dels actuals Pirineus. El fòssil va ser robat poc abans de la seva extracció l’any 2013 i recuperat en poques setmanes gràcies a la intervenció dels Mossos d’Esquadra.

Un article publicat a la revista Cretaceous Research descriu en el jaciment de Els Nerets (Tremp, Pallars Jussà) les restes més antigues d’Europa d’un dinosaure lambeosaurí. L’estudi compta amb la participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà i revela que aquest curiós grup d’hadrosaures va arribar a Europa provinent d’Àsia uns 275.000 anys abans del que es creia. La seva irrupció al continent europeu va suposar importants canvis en els ecosistemes del Cretaci europeu.

Un equip internacional encapçalat per Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb la participació del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, ha descrit la nova espècie de rèptil volador Iberodactylus andreui. Es tracta d’un pterosaure piscívor d’uns 4 metres d’envergadura que va viure a l’actual província de Terol fa uns 125 milions d’anys. Es la tercera i més gran espècie d’aquest grup que es descriu a la península Ibèrica.

El jaciment de Basturs Poble (Pallars Jussà, Lleida) s’ha revelat com el més important d’Europa de dinosaures hadrosaures. Ha proporcionat més d’un miler de fòssils que probablement pertanyen a una única espècie. Ara, la revista PLOS ONE publica l’estudi més complet dels fòssils recuperats en aquest jaciment i revela la presència de molts individus juvenils. Paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu de la Conca Dellà (MCD) han dut a terme la investigació.

El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24, a Tremp.

L’eix conductor del documental són les restes d’un titanosaure que el paleontòleg alemany Walter Kühne va començar a excavar a la dècada dels 50 al jaciment d’Orcau (Pallars Jussà, Lleida). El jaciment, però, va caure en l’oblit i no va ser fins l’any 2014, que investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa van acabar d’extreure el coll d’aquest animal, una peça de més de cinc metres de llarg. Posteriorment, els paleontòlegs van recuperar part del material excavat originalment que es trobava al Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) per poder-lo estudiar.

La troballa del coll de titanosaure és de gran importància des del punt de vista científic, ja que mai fins ara s’havia recuperat una resta tan gran a Europa i, probablement, es tracti d’una espècie mai descrita.

A partir de la història de l’excavació, el documental, d’una hora de durada, explica quin és el coneixement actual sobre els dinosaures que van viure al Pirineu fa 70 milions d’anys i que es corresponen als darrers que van viure a Europa, molt pròxims en temps geològics a la gran extinció que va acabar amb aquests animals fa 66 milions d’anys arreu del planeta. Mitjançant reconstruccions del paleoambient, s’expliquen les principals faunes de dinosaures que van viure durant el Cretaci al que actualment són els Pirineus, i que en aquell moment era una zona de clima subtropical amb maresmes properes al mar.

A banda del d’Orcau, “L’últim gegant d’Europa” recorre altres jaciments de referència als Pirineus, com el d’icnites de Fumanya (Berguedà, Barcelona). Les petjades de titanosaures d’aquest jaciment que van quedar impreses a la roca permeten aportar informació sobre el seu comportament gregari, així com les dimensions dels titanosaures i la velocitat a la que es desplaçaven. Amb la visita als jaciments d’ous de la zona de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida), el documental explica quin és el coneixement actual sobre la reproducció d’aquests animals. A Vallcebre (també al Berguedà) es mostra la pell impresa a la roca d’un d’aquests titanosaures i que ha permès reconstruir-ne el seu aspecte extern.

A banda dels investigadors del grup de recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Bernat Vila, Àngel Galobart (cap del grup i director del Museu de la Conca Dellà), Albert G. Sellès, Josep Marmi i Novella Razollini, al documental hi apareixen altres paleontòlegs de renom internacional com Emiliano Aguirre (exdirector del Museo Nacional de Ciencias Naturales i exdirector dels jaciments d’Atapuerca), Greg P. Wilson (Universitat de Washington), Steve Brussatte (Universitat d’Edimburg), Jose Ignacio Canudo (Universitat de Saragossa), Xabier Pereda (Universitat del País Basc), Antoni Lacasa (Institut d’Estudis Ilerdencs), Víctor Fondevilla i Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), o Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà), que expliquen diversos aspectes de la biologia d’aquests animals extints y de la geologia de la zona.

La part històrica del documental inclou entrevistes a persones que van treballar amb Walter Kühne durant les excavacions del segle passat com Josep Montané, excapatàs de les mines de de Suterranya. La recuperació de la llibreta de camp original del paleontòleg alemany, mort l’any 1991, porta els investigadors de l’ICP fins a Stuttgart (Alemanya) per conèixer Anna i Urs Klebe, fills de Kühne i que han conservat aquest document de l’any 1955 i que acaba proporcionant informació molt valuosa per a la investigació.

Jordi Portals és el director i guionista del documental que ha estat realitzat per Arnald Viladomat i produït per TV3 conjuntament amb Batabat i ha comptat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’Ajuntament d’Isona i la Conca Dellà i la Diputació de Lleida.

Preestrena divendres a Tremp

El documental s’emetrà el dia 28 a les 21:55h per TV3 dins del programa “Sense Ficció”, però el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha organitzat una preestrena a l’Epicentre (Passeig del Vall, 13) divendres 24, a les 19h. L’acte és obert al públic general, però l’aforament és limitat. Hi participaran Montse Armengou (Directora de “Sense ficció” de TV3), Constante Aranda (Alcalde d’Isona i la Conca Dellà i President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Àngel Galobart i Bernat Vila (dos dels paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que participen en el documental).

Entitats particpants:

Pàgina 1 de 4

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca